Just Cabot 1934
29/02/2020

Una estona amb Dalí (1934)

2 min
Una estona amb Dalí (1934)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Dalí ha de marxar, carregat d’obres, cap a França, primera etapa del seu viatge als Estats Units, on ha de celebrar una exposició. [...] -És massa corrent l’opinió -diu el pintor- que el tarannà dels nord-americans és antagònic al que nosaltres, els sobrerrealistes, fem. Jo crec, al contrari, que l’americà té una espècie de sentit d’irracionalitat que el fa apte a comprendre’ns. Només cal retreure els films dels Marx Brothers i com són rebuts per un europeu o per un nord-americà per adonar-se’n. -I, ara que parlem ocasionalment de cinema, després de Le chien andalou i L’âge d’or no penses fer res més? -Precisament m’emporto a Nova York un projecte de film. Els personatges són Wagner, Lluís II de Baviera i Sacher Masoch. És un film d’aparença absolutament normal, extraordinàriament sentimental, capaç de fer plorar tothom. Però això només és l’aparença, l’aspecte. Els espectadors, sense que se n’adonin, quedaran emmetzinats amb aquest film, les metzines del qual aniran treballant-lo amb el temps. És una bombe à retardament. Me l’emporto pel que pugui ésser; no sé pas si el podré realitzar. [...] La conversa, poc a poc, es desvia a parlar de les darreres generacions catalanes, que sembla que no existeixen, almenys en art i literatura. [...] Però tornem la conversa a allò que ens interessa per a l’article.

-A Nova York m’emporto les cinc obres que han estat exposades a la Catalònia i una trentena més, totes fetes aquests darrers temps, estiu i hivern passats, a Port Lligat. El marxant que organitza l’exposició és Julian Levy, l’home que té més prestigi com importador de novetats i que, per la seva audàcia, suscita més curiositat envers el que fa. [...] -La gent més poc informada es sorprenen davant la minuciositat de vegades cal·ligràfica de les teves obres i acompanyen les seves declaracions d’incomprensió absoluta amb una admiració sense reserves per la traça... -És que la meva ambició és donar al món imaginatiu el mateix grau d’objectivitat i de realitat que al món corrent. El que el sobrerrealisme revoluciona és sobretot l’argument, i per a explicar-lo, acudo als mitjans d’expressió de sempre. Són els temes -derivats del freudisme- que són nous. Així, adoptant els mitjans més coneguts i tradicionals, les imatges són de més gran eficàcia i convencen més. L’abstracció ha dut el decorativisme, mentre que la meva manera de fer retroba les grans fonts de la pintura. Ara miro els quadres de Vermeer, de Leonardo, etc., i -a part la realització- em fixo en el seu costat enigmàtic, que cal comprendre de nou, d’una manera diferent... en un mot, cal refer la història de la pintura. Estic precisament preparant un llibre sobre la interpretació de l’ Angelus de Millet, una obra d’aparença insignificant, banal i banalitzada per milers de reproduccions i que és un podrimener...

stats