Unes exagerades

Algunes anècdotes de la setmana i avui només és dijous:

Una científica distingida, que ha superat els cinquanta i actualment treballa a Londres, m’explica que encara no ha paït que, fa uns anys, després de perdre un concurs professional important, un membre del tribunal minimitzés la frustració recordant-li que el seu marit era metge. La mateixa científica m’explica com la seva família dissimulava socialment que feia el doctorat als EUA perquè hi havia anat sense el marit.

Una col·lega torna d’una entrevista indignada perquè el seu interlocutor ni l’ha mirada als ulls. El company que ho ha presenciat s’adona per primer cop de com costa que a les dones se’ls reconegui “el dret a ser escoltades” sense resultar agressives.

Una dona aparentment segura d’ella mateixa confessa el seu vertigen davant un desafiament professional. Una dona més gran li respon que no ha de patir, que la inseguretat sempre porta les dones a fer el doble de feina i, per tant, s’equivoquen menys per excés d’autoconfiança.

Unes noies guapes i joves arriben a una reunió de feina molt tocades i posades. Saben que van a veure un client “una mica antic”.

En un judici s’admet la prova del seguiment d’un investigador privat a una víctima per presumpta violació en grup. La indemnització podria ser menor perquè ella ha aconseguit portar una vida aparentment normal. Acusa cinc bèsties d’immobilitzar-la, tapar-li la boca, violar-la i compartir el vídeo.