L’exemple de Daniele De Rossi
En una època en què jugadors com Gareth Bale o Neymar només pensen en guanyar diners i fama, reconforta el cas de l’italià Daniele De Rossi. Després d’estar tota la vida jugant al club del qual es declara aficionat, “la Roma”, ha fitxat pel Boca Juniors. Escric “la Roma” perquè a la capital italiana és un pecat masculinitzar el nom del club, com ens tocaria fer en català. Així que cito el club en boca d’aquest migcampista, ja que De Rossi ho ha donat tot per “la Roma”, però els propietaris del club, nord-americans, no l’han volgut renovar perquè ja és veterà. I ell, que hauria pogut guanyar milions, ja que tenia ofertes xineses, americanes o àrabs de clubs artificials, ha preferit perdre diners fitxant per un dels clubs amb més personalitat del món, el Boca Juniors. Podrà jugar a La Bombonera, posar-se la samarreta que va dur Maradona i conèixer la cultura futbolística de Buenos Aires. Ha apostat per una via romàntica. Ha apostat per viure. Al futbol, ens calen més De Rossi.
