L’exemple del Liverpool i de Bernardo Silva
Sense Salah, sense Firmino i gairebé sense Mané. El Liverpool va sumar la seva sisena Champions amb el seu particular trident desaparegut. Va guanyar el bloc. La idea. El pla de Jürgen Klopp executat a la perfecció per un grup en la seva màxima expressió.
A Madrid, el Liverpool en va tenir prou amb els pulmons inesgotables dels seus migcampistes, la presència imperial de Van Dijk, la seguretat d’Alisson i la profunditat dels laterals Alexander-Arnold i Robertson. Un equip pensat del darrere al davant, sostingut pel que no ha de defallir mai en un bloc, els fonaments. Una idea que no entra en conflicte amb el futbol ofensiu que agrada al públic blaugrana. Com més ordenat i segur se sent el grup, més facilitats té a l’hora d’atacar i deixar-se anar ofensivament. I parlar de mecanismes defensius no és només fixar-se en els jugadors del darrere: l’esforç, et diguis com et diguis, ha de ser innegociable.
Recordeu l’estiu del 2008 a Can Barça? Alves, Piqué, Keita, Cáceres i Helb, més l’ascens de Busquets i Pedro. Ni un sol cromo. L’aposta per construir un grup sòlid per posar els fonaments i ajudar a créixer un talent que ja hi era, i que havia de girar al voltant de Xavi, Iniesta, Messi i sobretot la pilota. No tot han de ser noms enlluernadors.
Però tornem al Liverpool. A la Premier, el bloc de Klopp va ser superat per una altra idea de grup portada fins a les últimes conseqüències: el City va repetir títol amb una idea de joc radicalment diferent de la del Liverpool, però amb el concepte equip també inqüestionable. Una estadística a tall d’exemple: el màxim golejador dels citizens va ser Agüero, que va quedar quart, fins i tot superat per dos reds. El segon millor artiller del City va ser Sterling i, després, sis jugadors que van aportar entre 6 i 10 gols cadascun. Responsabilitat repartida. En canvi, al Barça, Messi i Suárez a banda, només Dembélé ha sumat entre 6 i 10 gols a la Lliga. El pes ofensiu, excessivament concentrat i dependent: són xifres per manar a Espanya i sucumbir a Europa.
Aquest estiu el Barça faria bé reforçant la idea més que no els noms propis. Per fer-ho, pot mirar cap a Liverpool i Manchester, que és el mateix que mirar cap al Barça del passat. Però per a tots aquells temptats d’emmirallar-se en el joc físic dels reds, un altre exemple: el menut Bernardo Silva, talent pur, ha corregut més quilòmetres i ha guanyat més tackles que Henderson i Fabinho, els dos migcampistes que van ofegar el Barça fa poques setmanes.
