Les exigències d’Hisenda a la Generalitat i la llibertat d’expressió
La llibertat d’expressió és un indicatiu bàsic per mesurar la qualitat democràtica d’un país. A Espanya, arran sobretot de l’atmosfera persecutòria generada contra l’independentisme català, comença a fer aigües. Els casos Valtonyc, Fariña i Arco en són la prova més recent. En aquest context, ahir es va saber que el ministeri d’Hisenda va enviar dilluns un requeriment d’informació a la Generalitat amb una llista bàsicament de mitjans, periodistes i entitats sobiranistes, dins la qual hi ha, entre d’altres i en primer lloc, l’empresari Oriol Soler, el diari ARA -també hi consten, individualment, alguns dels seus periodistes accionistes, com ara Antoni Bassas, Toni Soler, Albert Om i Xavier Bosch- i la productora Mediapro.
En la seva instància a la Intervenció General de la Generalitat, el departament de Montoro sol·licita informació de pagaments a aquestes i altres empreses -des de proveïdors informàtics com T Systems, IBM i DXC Technology fins a la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes o editorials d’alta cultura com Alpha- des del 2015 fins avui. La petició se situa en el marc de requeriments anteriors vinculats a la investigació sobre les despeses del Govern en el referèndum de l’1-O, tot i que el mateix executiu central ja va certificar que l’administració catalana no havia gastat ni un euro de diner públic en la votació. Sospitosament, aquesta nova requisitòria està basada, gairebé fil per randa, en una informació periodística publicada a l’octubre en un diari digital, on s’apuntava directament a la figura i l’entorn empresarial d’Oriol Soler.
Davant d’aquest arbitrari requeriment, l’ARA es mostra del tot tranquil i confiat. El diari no té absolutament res a amagar pel que fa ni als seus comptes amb Hisenda ni a la seva relació amb la Generalitat, que és transparent i és la mateixa que tenen la resta de mitjans de comunicació privats de Catalunya. La pressió no farà variar ni la seva posició editorial ni el seu compromís amb la llibertat d’expressió, la veracitat informativa i el periodisme lliure i de qualitat. L’ARA va néixer fa set anys per contribuir a fer un país millor des dels mitjans de comunicació i així continuarà.
Lamentablement, el que aquest nou episodi demostra és la debilitat creixent de l’estat de dret a Espanya i, més en concret, l’ús tendenciós que el govern del PP està fent de l’administració pública, que hauria d’estar sempre al servei del conjunt de la societat.
Un ministeri d’Hisenda no hauria de servir per pressionar empreses de comunicació, articulistes, editorials i acadèmics en funció de les seves idees -a la llista també hi consta, increïblement, un número de la Revista Catalana de Dret Públic dedicat al Procés-. Aquesta manera d’actuar no fa si no avalar la sospita que la democràcia espanyola segueix una deriva autoritària. L’administració catalana té una setmana per comunicar una informació que estarem atents a veure com i on acaba.
