La fam del món i la solidaritat internacional
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús¿Té solució el problema de la fam? ¿És que l’home del segle XX serà capaç de dominar els espais interplanetaris i no serà capaç de dominar la terra, de planejar eficientment una justa distribució dels béns?”. Així, en termes aguts, gairebé provocatius, Dom Gregori M. Minobis [a Serra d’Or (I-1962)] plantejava encertadament una de les qüestions més àrdues i més urgents de la nostra època; una de les qüestions que servirà de pedra de toc per jutjar del grau de maduresa humana que ha pogut atènyer la nostra civilització. L’encíclica Mater et Magistra del nostre Sant Pare Joan XXIII és una fita important en l’elaboració magisterial de la doctrina social cristiana. [...] Per a mi, la qualitat màxima d’aquest document excepcional és l’agosarada tranquil·litat amb què encara problemes humans tan angoixosos com els que estan continguts en les preguntes transcrites i la serena vigor de les respostes que assenyala. El seu to no empra -n’hi ha d’emprar- els recursos percucients d’una crida patètica. Però a través de cada ratlla sentim l’ànim acorat del Pare comú que té presents totes les sofrences del món i s’esforça per trobar solucions adequades. I una de les seves aportacions fonamentals és no gens menys que la nova dimensió de la justícia social : al mateix temps que en el nostre món s’està generalitzant una nova “llei de bronze” de l’economia, en virtut de la qual els països rics semblen condemnats a esdevenir cada dia més rics i els països pobres cada dia més pobres, l’Església estén la seva doctrina en una nova concepció de la “justícia social internacional”. [...] I heus ací també, concretament plantejat, el problema de la fam -que l’encíclica desenrotlla amplament [...] i amb una resposta: “La solidaritat, aquella solidaritat que avui uneix tots els éssers humans i fa que se sentin com membres d’una sola família, imposa a les comunitats polítiques que disposen de mitjans de subsistència abundosos el deure de no restar indiferents davant d’aquelles comunitats polítiques els membres de les quals lluiten contra les dificultats de la indigència, de la misèria, de la fam i no gaudeixen dels drets elementals de la persona humana.” [...] El Papa lloa els moviments sindicals (siguin d’inspiració cristiana, siguin inspirats en principis naturals de convivència i respectuosos de la llibertat de consciència) i felicita l’ Organització Internacional del Treball (OIT) [...] i l’ Organització de les Nacions Unides per l’alimentació i l’agricultura (FAO), alleugerint la misèria dels països subalimentats. [...] Mai fins ara una organització internacional no havia rebut una menció tan elogiosa en un document tan general del Magisteri com és una Encíclica. [...]
