L’Estat federal i el PSC

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEn ocasió de la rentrée política després de les vacances, s’han alçat veus qualificades del PSC anunciant que ells estaven a favor de fer que l’Estat espanyol es convertís en un Estat federal. I a més han avançat que no veien massa difícil de convèncer els seus companys del PSOE de la resta de l’Estat, en aquest sentit. I malgrat que ja hi hagi hagut personalitats del PSOE que hagin dit que no podia ser un Estat federal, els nostres socialistes han continuat insistint que ells el volen, i que no tindran gaires dificultats a fer que el PSOE en general també el vulgui. Cal dir que des d’un punt de vista nacionalista català una afirmació d’aquesta mena només pot causar alegria. I si volem de veritat la llibertat de la nostra nació no hem de començar a buscar segones intencions en aquestes afirmacions. Sinó que el que hem de fer és demanar-los aclariments sobre el projecte d’Estat federal que ens proposen, per quan, més o menys, pensen aconseguir-lo, i quan es posaran a treballar per fer realitat aquest Estat federal que pressuposa per al PSC la conformitat de tot el PSOE. [...] Encara que no sigui amb totes les precisions i disseny de mecanismes polítics que caldrà emprar per a arribar a l’Estat federal i també en el funcionament d’aquest Estat, crec que també hi ha uns punts generals de l’estructura de l’Estat federal que ja han d’estar dibuixats en el moment de pronunciar-se públicament i que, per tant, poden ser ja ara motiu de pregunta i resposta. A títol d’exemple en citarem alguns. Els membres federats correspondran a les diverses nacions que avui dia estan sotmeses a l’Estat espanyol, o es consideraran membres de la federació les diverses comunidades autónomas actuals? No és pas per ganes de tenir privilegis, sinó que em sembla que és una qüestió de justícia i també d’operativitat, sense necessitat de multiplicar les burocràcies, voler que els membres de la federació siguin les nacions. Si no és així, no sé veure en què pot diferir l’Estat federal de l’actual Estado de las autonomías. [...] I amb això ja empalmem amb allò que és bàsic en una federació: en quines coses cada membre serà sobirà, i per tant possiblement diferent dels altres i no dependent del que quedi d’Estat comú? Podrà ser que un membre de la federació tingui en la seva legislació la pena de mort i un altre no, com passa als EUA d’Amèrica? Podrà ser que un membre pertanyi a la CEE i un altre no, com passa a Dinamarca i a Groenlàndia? Crec que amb aquests exemples ja es veu per on han d’anar les preguntes que tots els que volem la llibertat de la nostra nació -si l’hem d’aconseguir en un Estat federal- ens farem. I que el PSC, abans que ningú s’ha d’haver fet i ens hauria de contestar per a fer que aquestes declaracions donin peu a refermar l’esperança en la sobirania de la nostra nació, que crec que som bastants els catalans que la desitgem.