Error històric

El que va passar ahir serà recordat durant molt de temps. Va ser un desastre. Va ser el pitjor que hem vist al nostre país des de fa dècades. Ahir Espanya es va deixar perdre milions de catalans per sempre. Fins ara, per a molts tot era una qüestió de dignitat; ara ja és, a més, una qüestió de força. Mai, mai s’haurien d’haver dirigit les forces policials contra els civils.

He reclamat i defensat un referèndum pactat. No estic d’acord amb el referèndum que es va plantejar, ha estat una irresponsabilitat. Però no es poden fer càrregues policials contra la població, perquè llavors es produeix el pitjor: l’odi, la fractura, el no diàleg, i es fa cada vegada més difícil la solució per la via política.

Ho vaig escriure en aquest mateix diari fa poques setmanes: la via política perilla cada cop més. És urgent una mediació internacional o això acabarà malament.

Rajoy està acabat i hauria de dimitir. La gestió del conflicte català ha estat un desastre de magnituds històriques. No val això que no es pot dialogar amb qui diu “referèndum o referèndum”. Tota negociació arrenca amb les dues parts enrocades. L’enrocament inicial de l’altra part mai no pot ser un motiu per no seure a negociar. Quan s’obre la negociació totes les parts acaben, després, cedint.

Ho sento, però Puigdemont també hauria de dimitir. Ahir el xoc de trens es va produir. I no va ser un xoc entre governs. Va ser entre forces de l’ordre i civils. I va ser una autèntica irresponsabilitat dipositar en la gent del carrer l’obtenció del dret que la política ha de fer possible. Hauríem pogut tenir desenes de morts. No era aquest l’únic camí, com va dir el president a Évole. No, no era l’únic camí.

Ahir va ser un dia molt, molt trist per a la pau, la democràcia, la convivència i el diàleg. No mereixem això. Ningú mereix això. Quina tristor tan gran...