Els fills de Hitler

El Sense ficció de TV3 va emetre dimecres Els fills de Hitler , una producció israeliana. Imprescindible. Els fills de Hitler ha parlat amb els descendents directes dels nazis que van perpetrar l'Holocaust: el nét de Rudolf Hoess, la neboda de Heinrich Himmler, la néta de Hermann Goering, la filla d'Amon Goeth... Tots exposen davant les càmeres l'horror que està suposant per a ells viure amb les atrocitats que van cometre els seus pares i avis. La cruesa del documental consisteix a evidenciar entre línies com conviuran per sempre més amb un dolor insuportable. Cada testimoni del reportatge tindria un documental per ell mateix. Cada una de les declaracions que fan davant de la càmera és una història per ella mateixa.

Els fills de Hitler no burxa en les barbaritats dels avantpassats, només els presenta amb una fitxa. Les vivències que expliquen els descendents són suficients perquè l'espectador es faci càrrec de les barbaritats que es van cometre. Impacten les converses que van tenir amb els seus progenitors en descobrir d'on venien. També crea inquietud com s'evidencien les semblances físiques: genètica a traïció. Llàstima que en un dels moments més emotius TV3 ens etiquetés la pantalla amb un "Dissabte: Rayo Vallecano-Betis". És especialment colpidor el cas de Rainer Hoess. Acompanyat del nét d'un supervivent d'Auswitch, van tots dos junts a visitar el camp d'extermini. Porten les fotos familiars de Rudolf Hoess: imatges idíl·liques de felicitat al jardí que tenien tocant a les càmeres de gas. Quan arriben al camp, la guia turística fa l'explicació mencionant (sense saber-ho) l'avi del visitant que té al davant. Després trobaran cadascun dels racons on es van fer les fotografies que guarden. Finalment, Rainer accepta contestar preguntes d'un grup d'estudiants jueus. Una noia plora perquè allà hi van matar els seus avantpassats. El nét del nazi li diu que si pogués ell mateix hauria matat el seu avi. I després també plora.