Filosofia de la Història i Sociologia (1940)

De l’article de Rafael Closas (Barcelona, 1895-1956) a Revista de Catalunya (I-1940), editada a París per la Fundació Ramon Llull. L’advocat i economista Rafael Closas, pare de l’actor Albert Closas, va ser conseller del govern de la Generalitat el 1936. Era del partit Acció Catalana. Va ser un defensor dels separatistes processats pel “complot del Garraf” (1925).

Un aspecte interessant dels estudis filosòfico-històrico-sociològics és el de les concomitàncies entre la Filosofia de la Història i la Sociologia. Són tals els punts de contacte d’ambdues disciplines científiques que en la gènesi formal de la darrera s’han confós a vegades l’una i l’altra. Un dels millors treballs sobre l’estat dels estudis sociològics és l’obra del director de la Biblioteca Internacional de Sociologia teòrica, doctor Squillace. De les quatre grans escoles en què agrupa aquells estudis, n’hi ha algunes que particularment interessen al que és objecte del present article, perquè contenen els corrents que tendeixen a identificar la Sociologia amb la Filosofia de la Història, i aquells altres que permeten establir la nota diferencial de la Sociologia amb les altres ciències afins. [...] Una de les grans escoles sociològiques que, per al nostre objecte, interessen especialment ací és la que estima la Sociologia basada en la Biologia. El postulat en què l’escola bioanalògica fonamenta la Sociologia és el de l’analogia de la societat amb un organisme. Dintre aquesta escola es distingeixen dues concepcions orgàniques principals: 1) la hipòtesi organicista; i 2) la de l’organisme social. […] Dues grans escoles sociològiques, la basada en la “física” i en les “ciències naturals”, i la bioanalògica, en trobar, la primera, l’explicació de tots els fenòmens de la vida social en la llei d’unitat, ja sigui aquesta d’índole evolutiva, mecànica, ètnica, moral o geogràfica, i en assentar la segona la naturalesa orgànica de la societat, venen fins a cert punt a confondre’s amb la Filosofia de la Història, perquè aquesta i la Sociologia estudiarien d’una manera abstracta les lleis que dirigeixen el desenvolupament de la societat humana […]

L’altra gran escola sociològica, que també interessa tenir-ne notícia aquí, per tal com conté la veritable nota característica o específica de la Sociologia, i la distingeix, per tant, de la Filosofia de la Història en el sentit expressat per Simmel, és la que li dona una base psicològica [...] I així, per la raó a què obeeix la formació i classificació de les ciències, d’igual manera, per exemple, que la presència de l’acció biòtica en els cossos obliga a estudiar separadament els fenòmens vitals dels químics i dels físics, formant la Biologia, també l’estudi separat dels fenòmens a què dona lloc l’irreductible “social” fa que es constitueixi la Sociologia amb independència de les altres ciències morals o socials. Entès, per consegüent, l’objecte de la Sociologia com l’explicació immediata d’un determinat grup de fenòmens, es trobarà en la mateixa relació respecte de la Filosofia de la Història que la de qualsevol altre sistema de coneixements referents a economia, religió, etc., és a dir, com a la d’una ciència particular que versa sobre un dels diversos factors que concorren a la morfologia de les varietats socials de la humanitat.