El final brutal de Gaddafi, mal presagi per al futur de Líbia
Cadascun dels líders caiguts a les revoltes àrabs ha tingut un final més extrem. El linxament de Muammar al-Gaddafi a la ciutat on va néixer és el desenllaç brutal a més de quatre dècades d'un règim dictadorial i salvatge. Les Nacions Unides han demanat una investigació urgent per confirmar si Gaddafi va ser executat en un acte de violència sumarial contrària a la Convenció de Ginebra. Com en el cas de l'operació militar per assassinar el líder d'Al-Qaida, Ossama bin Laden, l'execució extrajudicial no es pot convertir en l'arma dels estats per acabar amb el conflicte i evitar l'actuació d'un Tribunal Penal Internacional, que en el cas de Gaddafi havia emès una ordre de detenció contra el dictador per crims de guerra.
La mort de Muammar al-Gaddafi marca el final d'un conflicte armat però obre una nova era encara fràgil i incerta per a Líbia. El risc de divisió entre totes les faccions que han fet la guerra és molt alt, i l'amenaça d'un esclat de violència en un país tan fortament armat és un dels perills claus dels pròxims mesos. La guerra ha estat plena d'episodis de desafiament mutu entre els que han lluitat al front de batalla i han posat la major part de les víctimes mortals i el gruix del govern de Bengasi, que ha dirigit l'ofensiva diplomàtica i ha passat bona part del temps buscant el suport de les capitals occidentals. Serà difícil evitar una lluita pel poder entre tots els que intentaran capitalitzar la victòria i fer-se un lloc en el nou procés de transició que ha de desembocar en la convocatòria d'eleccions d'aquí un any.
Ara que l'OTAN dóna per acabada la missió i que els països que van dirigir els atacs, amb Gran Bretanya i França al capdavant, han fet bandera de la seva contribució a la derrota de Gaddafi, és l'hora de la reconstrucció. El compromís de les potències occidentals ha d'anar més enllà dels interessos econòmics i els llaminers contractes energètics que van alimentar el règim i que ara finançaran la transició.
