Fons europeus: missió i quantificació
La missió és el que hem de fer. Requereix tenir un objectiu -per a Kennedy, als anys 60, posar un home a la Lluna- i després mobilitzar els recursos per fer-ho. Cal que el resultat dels projectes i plans individuals necessaris per assolir-lo tinguin èxit individual i col·lectiu. L’objectiu no és el més important; de fet, l’objectiu és l’excusa per mobilitzar els recursos i els plans: són aquests i les seves conseqüències el que importa. En el cas de l’home a la Lluna, l’objectiu d’arribar-hi era banal, però el desenvolupament científic i sobretot tecnològic que va produir va fer avançar el món dècades, i avui tots ens en beneficiem: comunicacions, internet, computació, digitalització, aeronàutica, etc.
Hume va dir que la virtut provoca plaer i el vici dolor. El treball estructurat i la visualització del resultat estimula a l’esforç i orienta al treball productiu. La descoordinació mou al conflicte i al desànim, perquè és improductiva i fa invisible el resultat.
Els que formem part del grup CONEXT, creat per la Generalitat per estimular i impulsar els projectes que des de Catalunya es presentin al programa Next Generation de la CE 2021/2027, vam llistar en un article els projectes que poden transformar la nostra economia pel seu impacte econòmic en innovació i millora d’eficiència. És ara, una vegada decidits, el moment d’ajudar a executar aquests projectes. Calen tres atributs per a l’èxit: l’organització, la direcció responsable i la quantificació d’inputs i outputs.
Organització. Aquests projectes són complexos, hi intervenen diferents actors. S’ha de saber qui fa què, i de quina manera el resultat d’un procés, quan es completa, és utilitzat com a input pel que segueix, de quina manera s’incardina l’un en l’altre. L’organització és assegurar que es disposa dels mitjans per aconseguir les fites parcials. Les carències de tecnologia en certes àrees del projecte han de ser superables amb un risc moderat. El risc múltiple no és la suma dels riscos individuals, sinó el seu producte. Augmenta potencialment, no linealment.
Direcció responsable. Es rebran diners públics que arribaran en forma de subvenció o préstec. És lògic que qui els aporta, la Comissió Europea a través del govern central, vulgui tenir seguretat que els diners entregats són utilitzats amb eficàcia. L’única manera d’aconseguir-ho és que qui lideri el projecte hi inverteixi de manera que gaudeixi dels rendiments, i pateixi les carències si els resultats s’allunyen dels objectius. És difícil ser responsable d’un projecte si no hi ha una involucració directa.
Quantificació d’inputs i outputs. En economia el que no es pot mesurar no existeix. S’ha de planificar què s’hi aporta i què se’n treu, de l’operació, i, més encara si el producte o el servei és nou, com es convenç del seu valor a qui l’ha de comprar.
Els projectes Next Generation són innovadors i poden requerir períodes de subvenció per equilibrar la diferència entre preu i cost. Va passar amb les energies renovables -eòlica i solar- fa 20 anys. La subvenció va provocar la inversió en aquestes tecnologies, que amb el pas del temps van millorar fins a ser plenament competitives. Això s’ha de preveure per no generar projectes no rendibles i, per tant, inviables. La manca de competitivitat ha d’estar limitada en el temps -és això el que justifica la subvenció i l’ajut públic.
En l’article referenciat es descriu un projecte basat en l’hidrogen verd com a nova font d’energia a Tarragona a l’entorn de la indústria relacionada amb els hidrocarburs. Aquest projecte pot transformar la indústria local i aportar una riquesa que, amb la penalització a les emissions de CO, seria insostenible. Mentre la tecnologia no hagi evolucionat prou com per reduir-ne el cost, és essencial que la legislació faci possible que la producció d’hidrogen verd via electròlisi amb electricitat d’origen renovable tingui una subvenció que la faci compatible amb el preu del mercat.
En definitiva, tenir la visió del que es vol fer és essencial, però no és menys essencial quantificar els costos i rendiments dels projectes que es proposen.
El programa Next Generation de la CE ofereix ajuts a projectes innovadors amb atributs ecològics i de digitalització. Els projectes els seleccionarà el govern central d’acord amb la seva capacitat transformadora de l’economia i el seu rendiment present i sobretot futur. Per seleccionar un projecte no n’hi ha prou que aporti riquesa; caldrà triar entre els bons que es presentin. La metodologia és el cost d’oportunitat -és a dir, què es deixa de fer-: no hi ha recursos per abordar-ho tot. Cal un pla per a Catalunya a partir de les propostes de la ciència, la indústria i els serveis. És a dir, què fer, com i en quina priorització.
L’oportunitat que representen els fons de la CE, per la seva importància i per la capacitat de la nostra ciència i tecnologia per aprofitar-los, no es repetirà en una generació. És la missió que el país s’ha de plantejar.
