ABANSD’ARA

La força única (1916)

Article d’Enric Arderiu i Valls (Linyola, 1868 - Lleida, 1920), en el setmanari Catalunya (20-IV-1916). A l’Institut d’Estudis Ilerdencs comença demà una sèrie de conferències commemoratives del centenari de la mort d’aquest filòleg, historiador i activista cultural. Inicien el cicle Esteve Mestre, Antoni Solé i Josep Varela Serra. Foto de la web Altres històries de Lleida: manifestació en barca pel Segre que van fer Arderiu i altres catalanistes, el 1900, en defensa dels mestres que el governador de Lleida, José Martos O’Neale, havia amenaçat perquè ensenyaven en català.

La dolorosa desfeta del partit nacionalista català, més sensible per haver-se esperat d’ell la catalanització de la classe obrera, ens ha demostrat que tots los qui admetin com a principi fonamental de son programa l’autonomia integral de Catalunya, no deuen procedir d’una manera completament deslligada de les altres forces: los que es dirigeixen al mateix fi de catalanització cal que junten son poder per a actuar en lo mateix sentit, encara que adopte cada u els seus particulars procediments. En lo essencial tots hem de ser uns. La dreta i esquerra catalanes no sols no ho han fet així, sinó que han lluitat l’una contra l’altra, esmerçant un gran cabal de forces per destruir-se mútuament en lluites verament agudes de bescantació i de rabiosa i personal oposició. De tots és la culpa: dels qui es batien atacant-se furiosament en l’envestida, i dels qui, impassibles, ens ho miràvem. Tots som responsables d’aquest crim contra la pàtria. Encara que la dreta i l’esquerra catalanes tenien en lo fonamental lo mateix programa, no sàpigueren entendre’s ni respectar-se en l’actuació: i la Lliga, que ha tingut una actuació un poc més definida i orientada, malgrat les dificultats interiors que ha hagut de vèncer, ha fet son camí, no molt serenament sinó trontollant alguna vegada i fuetejant quasi sempre als catalanistes que no eren dels seus. Però el Nacionalisme, que ha fluctuat molt en els procediments, va errar del tot el camí, i ha caigut malmés i derrotat. ¡Enorme quantitat de forces malgastades que, seguint altres viaranys, haurien aconseguit un positiu avenç en la tasca de reconquerir la personalitat catalana! Tinguen en compte els capdavanters que no podrà haver-hi plena catalanització que no s’estableixi prèviament una intel·ligència, un respecte almenys, entre els autonomistes catalans de totes les faccions. A tots interessa que hi haja un instrument fort d’esquerra i un altre de dreta. Però una dreta i una esquerra que no s’entrebanquin mútuament, sinó que per camí paral·lel cerquin el mateix fi.