Publicitat
Publicitat

Si fos Airbnb

Els directius d’Airbnb haurien de fer una reflexió profunda. Tal com els van les coses a Barcelona i en altres ciutats del món, molt aviat esdevindran sinònim de problema: “Com et van les coses, Pepet?” “Bufa! Pitjor que tenir un Airbnb a sota de casa”; “Dius que vas tenir un problema?” “Sí tu, em van fotre un Airbnb com una casa de pagès”. Per molt que el percentatge de pisos comercialitzats per aquesta plataforma sigui relativament petit respecte al parc total d’habitatges, i segurament la incidència que tingui sobre els preus del lloguer d’habitatges sigui menor del que a vegades es parla, Airbnb té un problema greu, perquè és evident que la seva imatge va associada a l’acceleració del canvi de model de lloguer d’habitatges en els darrers anys, a la inflació de preus i a la injusta expulsió dels veïns dels seus barris.

Els catalans d’una certa edat, encara que no tanta, recordem la gràcia que ens feia anar a Anglaterra i veure els cartells de Bed & Breakfast a les cases particulars. Fa més de trenta-cinc anys que és possible llogar apartaments o habitacions al Regne Unit i a la resta d’Europa de particular a particular. Les plataformes d’aleshores no eren digitals. Eren absolutament analògiques, i funcionaven igual que les d’ara però més lentament, i sobretot menys massivament. La digitalització ha comportat l’increment del mercat d’habitacions i d’apartaments de lloguer, i sobretot l’eliminació de la intermediació i, per tant, una dificultat més gran per a les administracions per tal de seguir i regular eficaçment el fenomen.

Digital és sinònim de veloç. Administració, de tot el contrari. D’aquí una part del problema. En aquesta esquerda hi ha una fracció del marge de benefici de les anomenades plataformes col·laboratives d’internet (Airbnbs, Ubers, Wallapops i d’altres). És per culpa de voler treure tot el profit possible d’aquesta esquerda que Airbnb ha comès l’error en el pis de Barcelona recuperat per la seva propietària: aferrat a les clàusules privades del contracte entre propietari o llogater del pis i Airbnb, la plataforma ha fet l’orni fins que tothom l’ha assenyalat amb el dit. Si jo hagués estat Airbnb hauria sortit un segon després de conèixer el cas per explicar sense embuts el forat en el sistema, per demanar disculpes i per denunciar obertament i durament els que aprofiten la circumstància per fer malbé el model.

A qui menys li hauria d’interessar el malbaratament d’aquest model col·laboratiu és precisament a Airbnb. Perquè, per tal que el seu model de negoci funcioni, és imprescindible una associació de llarg termini amb les ciutats on es fa present. Si el model és col·laboratiu, ha de ser en gran mesura social. El valor afegit de la plataforma no pot ser només posar en contacte turista i llogater: Airbnb ha de ser clau incentivant el comerç local, donant a conèixer i ajudant la xarxa d’entitats cíviques del veïnat, participant activament en els eixos comercials, oferint-se per desenvolupar activitats de barri com a part fonamental de la seva responsabilitat social corporativa. Si jo fos Airbnb col·laboraria amb els botiguers i amb els mercats de proximitat, i demanaria als meus clients que la despesa la fessin al voltant del pis o de l’habitació que tenen llogada. Si fos Airbnb em dedicaria a fugir del model de propaganda clàssica, i miraria de parlar amb el districte i amb l’Ajuntament per consolidar una col·laboració que, a la llarga, potenciaria l’activitat social i comercial que estructura la ciutat, el lloc on ha de cabre tothom.

Si fos Airbnb treballaria amb les autoritats per denunciar la sobreocupació, per denunciar els acaparadors de pisos (quines sorpreses tindríem!) i els que els lloguen a preus prohibitius inflacionant el mercat de lloguer artificialment. Si jo fos Airbnb col·laboraria amb els propietaris que volen refer les façanes, amb les poblacions que malden per recuperar el patrimoni arquitectònic històric, que decau històricament. Si fos Airbnb faria pivotar el negoci al voltant de la inversió en la ciutat.

Si fos aquesta mena de dirigent d’Airbnb, podria exigir dialogar amb una administració pública justa, favorable a l’activitat econòmica, imaginativa, i no criminalitzadora del turisme. Si fos aquesta mena de dirigent d’Airbnb, podria fer servir les dades objectivament, i podria exigir, amb raó, que els polítics i els comentaristes les utilitzessin responsablement, i no amb demagògia.

Llançant-nos el turisme pel cap, les terrasses pel cap, el tramvia pel cap, les infraestructures, l’habitatge, la internacionalització, el llegat pel cap, no només no resolem res sinó que tendim a aturar-nos. Segurament l’única malaltia que no ens podem permetre.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT