10/01/2011

La foto del casament

2 min
Sobretot, Bernabeu

Aquest Barça és tan extraordinari que els nostres néts lamentaran no haver nascut abans. Sobretot perquè ens posarem insuportables amb la batalleta del sextet i la maneta . I quan els expliquem això d'avui, ja no s'ho creuran. Per si de cas us calen proves gràfiques, pengeu el pòster de la Pilota d'Or en una paret ben visible i conserveu-lo perquè el dia que una veueta pregunti: "I aquests tres, qui eren?", pugueu contestar com aquell que improvisa: "Ah, aquests tres… Aquesta és la foto del que vam arribar a ser".

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La foto d'avui a Zurich anirà a la mateixa galeria que la de Samitier fent d'home llagosta amb la cama enlairada davant del porter, o la de l'equip de les Cinc Copes a les Corts, la de Cruyff marcant el gol impossible a Reina, la d'Alexanco aixecant la Copa d'Europa a Wembley, la de Puyol besant la senyera al Bernabéu i la de Guardiola mantejat a Roma. La foto d'avui és un cas interessant. És com la dels nuvis del casament: només n'hi surten dos, però retrata tota la família i l'aire de la festa. A la de Zurich n'hi surten només tres, però ens dóna la imatge de tot un club. Dels presidents que els van pagar les nòmines, de les directives que van teixir una estructura de base, dels tècnics de la casa que hi van creure, dels companys d'equip que van ajudar-los a ser tan grans, dels socis que els han vist créixer (i xiulat, no faltaria sinó) i de la conjunció astral que va fer possible l'impossible: ser els millors del món amb gent feta a casa.

L'avantatge dels casaments és, però, que de núvia només n'hi ha una i tothom sap per a qui han ser les flors i les floretes. En canvi, avui, a Zurich, el segon es quedarà una mica penjat. El tercer, no, perquè Messi sap que hi ha anat d'acompanyant, i que si no bada encara és a temps de reunir una gens menyspreable col·lecció de Pilotes d'Or. Però per a Iniesta, i sobretot per a Xavi, és probable que aquest tren no torni a passar tan a prop.

Qualsevol que hagi dirigit grups de treball entendrà que Guardiola digui que desitja que passi el dia d'avui, arribi demà i els tres siguin feliços. Perquè encara que no ho sembli, a la vida hi ha una cosa més difícil de repartir que els diners: les medalles. Sobretot quan es tracta de premis individuals atorgats per feines col·lectives, per més bon rotllo que hi hagi al grup. Ja no dic que hi hagi perill de relaxació a causa del premi, perquè està vist que a aquesta colla no els relaxa ni un cop de martell al cap. Guanyar tots els partits de fora de casa de la primera volta a base de fer quatre gols de mitjana a cada domicili és un altre motiu per a la nostra feliç estupefacció.

Esclar que potser el que tenim davant dels nassos és un altre triplet. Tenen la Lliga controlada, la Copa aclarida i la Champions pendent. Recordeu allò de Guardiola, "Us ens devem una"? Si això fos així, d'aquí un any podria tornar a passar un altre tren cap a Zurich. I els nostres néts ja no ens voldrien ni veure.

stats