La foto per entendre què és l’Ebola

AHIR L’ALARMA per l’Ebola es va apoderar del focus central informatiu, amb totes les derivades. La por, l’escàndol, les sospites de males pràctiques. I també el debat pel gos de la infermera sacrificat, les explicacions polítiques, la reacció tuitaire d’humor negre amb el hashtag #vamosamorirtodos. A mitja tarda, el cap de fotografia, Xavi Bertral, em va dir: “Això és l’Ebola”, mentre m’ensenyava una foto que l’agència AFP marcava com a topshot del dia. És de Florian Plaucheur, l’hem posat a les pàgines centrals, i m’agradaria que la miréssiu ara. I quan ho hàgiu fet, continuem.

[ ]

Ja l’heu vista? És una nena en quarantena per sospita d’Ebola. Mostra un dia a dia tristíssim, d’aquella tristesa que et penetra si t’hi fixes i t’hi estàs una estona. Però és també d’aquella tristesa contra la qual ja estem vacunats: cada dia arriben fotos de nens africans d’ulls tristos, les hem integrat en els premis de fotoperiodisme, les campanyes de les ONG, les confonem amb tòpics. Jo mateix tinc por que aquest sigui un article tòpic, el de recordar els que ho passen pitjor amb vés a saber quina idea, si relativitzar el nostre patiment, si exhibir solidaritat. Però penso que hem de superar la por al clixé i a fer denúncies repetides fins que deixin de repetir-se les causes, perquè sense tornar a mirar la cara d’aquesta noia ens és impossible donar dimensió humana a les xifres de l’epidèmia real a l’Àfrica, que és escandalosa. A la contraportada Josep Ramoneda sentencia: “Si les malalties dels pobres es fiquen a les cases dels rics, potser per fi hi haurà diners per combatre-les”. Pensem-hi bé avui que estem provisionalment sensibilitzats, avui que la por se’ns nota als nostres, d’ulls.