Com fou fundat ‘El Matí’
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
La ideologia d’ El Matí no tenia gaire de nova. Era un diari catòlic. [...] No depenia de cap partit polític. Sortia amb la llengua del país amb la mateixa naturalitat que un diari de París surt en francès i un de Londres surt en anglès. [...] Un dia de l’any 1928, al rebedor del despatx que el meu bon amic Enric Jardí tenia al carrer de Llúria, estàvem de conversa amb Josep Maria Junoy, que aleshores publicava La Nova Revista. En Jardí ens contà d’un client seu que havia de vendre a baix preu unes màquines d’impremta, entre elles una rotativa. Una rotativa? Devia ésser un malentès. [...] Fos com fos se m’acudí dir: -No hi hauria manera d’adquirir-la, i faríem un diari? Per pobre que fos de presentació, ja tindríem un diari, un diari catòlic obert a les qüestions socials modernes. En Junoy ho trobà magnífic. L’inici, doncs, d’ El Matí era ben frèvol. Un tema de conversa, de fantasia. Un tema de per riure que fou com aquelles pluges fines de les quals no feu cabal i al capdavall mullen. I va sortir-ne el diari de veres. Aquelles màquines eren donades a cap preu. Però de moment no teníem un cèntim. Tant se valia. Ja vèiem el diari fet. [...] Seria la publicació d’una societat anònima. En Jardí en faria els estatuts, com ell sabia fer aquestes coses. [...] La comissió que preparava l’aparició del nostre diari variava segons les circumstàncies. [...] Tots els que intervingueren en el diari sempre entengueren que era només un instrument de difusió de doctrines compartides per gent de diferents partits polítics, ni mai l’instrument de cap grup ni de cap partit. I que era donada als problemes socials una atenció que suplia la negligència de l’altra premsa. Mes, dins la lluita política, no podíem pas viure als núvols. Naturalment que hi havia actuacions polítiques que podíem aplaudir com per exemple la intervenció del diputat Pau Romeva al Parlament de Catalunya en la Llei de contractes de conreu. Era redactor d’ El Matí i alhora diputat del nou partit Unió Democràtica. Ni aquest partit intervingué mai en les directives del diari. Eren lligams de col·laboració natural, d’aquells que donen eficàcia a les doctrines. Quan Mossèn Albert Bonet fundà la Federació de Joves Cristians de Catalunya, sabia que podia disposar de les pàgines d’ El Matí. Quin inconvenient podia haver-hi? [...] El diari era fet únicament per servir al país. No tenia cap esperit de domini. Servir i dominar són dues actituds oposades. Per entendre’ns en poques paraules: hi ha una mentalitat de tipus oriental d’acord amb la qual l’autoritat del reietó o del califa mana despòticament, i els pobres súbdits han d’obeir-la de grat o per força; hi ha, al contrari, un esperit de civilització cristiana on l’autoritat més alta s’anomena: Servus servorum Dei, servidor dels servidors, servidor dels servidors de Déu. [...]
