CRÍTICATV

El fracàs d’un farsant

Netflix ha estrenat Fyre: The greatest party that never happened, un documental que mostra la farsa empresarial que hi havia darrere d’un gran festival de música que no va arribar a celebrar-se mai. Però sobretot és un retrat esplèndid de la societat de consum i el capitalisme actuals i com s’aprofiten d’una generació de mil·lennials àvids d’experiències vitals que llueixin a les xarxes socials.

Fyre era, inicialment, una estratègia comercial per promocionar una aplicació de mòbil per a la contractació d’artistes. Però els capricis, la inconsciència i l’ambició d’un jove emprenedor multimilionari, Billy McFarland, van fer que el festival superés el producte en si. McFarland va comprar una illa a les Bahames i es va gastar centenars de milers de dòlars en la contractació de models internacionals, influencers i agències de publicitat per promocionar un festival que no sabia com organitzar. Platges idíl·liques, desenes de noies en biquini fent posturetes a la sorra acompanyades de porcs nedant a l’aigua (una excentricitat de milionari) i apartaments de luxe per descansar després dels concerts. Van convèncer inversors i van pagar milions de dòlars per contractar empreses de comunicació, els millors equips de logística, productors de tota mena, directors creatius prestigiosos, muntadors d’escenaris i constructors de cabanes... I van prometre a la gent de l’illa feina abundant i clients.

Però Billy McFarland era un venedor de fum inconscient i un seductor que va enredar professionals de bona fe. Fyre mostra el desengany de tots ells i com es van sentir segrestats pel projecte fins a límits insospitats. Els apartaments de luxe es van convertir en una mena de camp de refugiats i l’illa no va poder absorbir la immensa quantitat de gent que havia comprat les entrades.

El documental se serveix de totes les imatges que es van utilitzar per promocionar el festival per contrastar-les amb els testimonis desesperats dels col·laboradors i treballadors. Fyre ha deixat de ser una gran festa aspiracional i exòtica per a joves amb diners per convertir-se en una pel·lícula que fa un retrat molt cru del capitalisme. Un grapat de mascles prepotents assegurant que “tot és possible”, amb l’argument que tots els implicats eren “una família” i prometent-los ser els participants en un somni sense precedents. Excepte els més valents, que van abandonar el projecte a temps preveient el desastre, tots van sentir-se obligats a col·laborar atrapats pels compromisos adquirits. La mestressa del restaurant que plora perquè s’ha arruïnat o l’assessor que s’emociona quan recorda que fins i tot va acceptar humiliar-se sexualment en benefici del projecte són la prova de com el capitalisme ensorra els més febles. Fyre és el documental que millor retrata la farsa de les xarxes socials i dona a l’espectador el gran gust de veure com s’ensorra un pijo mentider.

Més continguts de