El frau de Sánchez Dragó

Dissabte a El gran debate Jordi González entrevistava l'escriptor Fernando Sánchez Dragó. El programa, per cert, discretament es va tornant a assemblar a La noria sense que els anunciants ho notin gaire. La conversa se centrava a lloar el bon estat de forma física (i asseguren que mental) de Sánchez Dragó. El paradigma de la plenitud el demostraven anunciant que l'home ha engendrat un fill als setanta-cinc anys. I, lògicament, aquesta proesa l'atribuïen a una potència sexual titànica que ha aconseguit gràcies al consum de substàncies naturals orientals. I ja em teniu el Jordi González donant copets a l'espatlla a l'ancià que serà pare a l'edat de ser avi. Sánchez Dragó, amb una falsa modèstia insuportable, es vantava de les facultats de les quals encara gaudia el seu membre i, de retruc, la seva submisa i jove esposa japonesa. Sorprenentment, l'escriptor va portar al programa tot l'arsenal de píndoles, sobres, herbes i xarops que consumeix per aconseguir un vigor de cos i ànima admirables. Es pren fins a seixanta-dos comprimits al dia. Els duia dins d'una bossa, els ensenyava a càmera i explicava com i quan se'ls prenia. Convidava els espectadors a provar-los i sobretot suggeria a l'audiència el consum d'una mena de bolet anomenat Sumo Reishi. Sánchez Dragó explicava que es tractava d'una mena d'elixir de l'eterna joventut que si es prenia cada dia durant la resta de la vida s'aconseguiria el benestar crònic. Es va acabar l'entrevista, González va acomiadar l'escriptor i, tot i canviar de secció de fons, encara el vèiem recollint en una bosseta els bolets i les píndoles. Per què tanta insistència en la medicació natural i en aquella substància? Doncs només cal visitar la web de l'escriptor, en què l'home publicita un herbolari virtual que comercialitza sobretot aquest bolet que fa miracles. Entrevista o publireportatge? Més que El gran debate estàvem veient El gran anunci .