DÓNA’M JOC

A fregar plats a la cuina

Sorpresa! Jo em pensava que hi hauria un dia que no em sorprendria res, però és que no hi ha manera! És com si la societat s’anés superant a ella mateixa, i no parlo de la part positiva, perquè cada vegada tot em sembla més fora de lloc. Insults sexistes. ¿De debò que calia arribar a aquest punt? Rectifico: ¿calia tornar a aquest punt? Pensava que ja ho havíem superat tot i resulta que no.

Molts cops veiem notícies a la televisió o al diari i ens pensem que no passen aquí, però sí, aquesta ha passat molt a prop de casa nostra. És el que encara em fa més vergonya. El Terrassa és un club que aposta pel respecte i la inclusió del futbol femení -ho dic de primera mà-, i és l’únic que té una transsexual al seu equip amateur. El club treballa fort per la promoció i l’evolució del futbol femení. En un partit, els veterans del club van decidir insultar les seves jugadores. Les van enviar a fregar! El que em fa molta gràcia -i enteneu-me la ironia de l’expressió-és que sempre ens acabin enviant a la cuina o a fregar els plats. Primer, perquè crec que hi ha noies que no els agrada cuinar, i segon, perquè potser tenen rentaplats a casa. És un insult poc modernitzat. Preferiria que ens enviessin al cinema o al despatx a fer feina, però a la cuina? Esclar, a totes les cuines del món hi ha un cartell que diu que només està permesa l’entrada a les noies. De vegades no ho recordo. Deu ser que hi entro poc, a la cuina.

Bromes a part, una de les creences que hem d’eliminar és la que pretén que el futbol és únicament i exclusivament del sexe masculí. No és una propietat seva i no és res que nosaltres els hàgim vingut a prendre. És un esport que qualsevol pot practicar, que no entén de gèneres, i tothom amb més o menys destresa hi pot jugar.

Hem callat durant molts anys, però ja ens n’hem cansat. Jo m’he entrenat a últimes hores de la nit perquè abans que jo hi anaven els nois, però no em queixava de fer-ho després perquè l’únic que volia era entrenar-me. Si de cas em queixava que em tanquessin el llum quan era hora de plegar perquè tenia ganes de seguir jugant. ¿Enteneu que no venim a fer-vos fora? ¿Que l’únic que volem és practicar un esport i estar tranquil·les?

Sort que alguns clubs com el Terrassa, penalitzant aquests actes, ens ajuden a continuar endavant, perquè de la mateixa manera que cal promocionar l’esport, també cal sancionar quan el que es perd és el respecte per qualsevol persona.

Més continguts de