Les fronteres com a política

AMENACES. El ministre de l’Interior alemany, Horst Seehofer, de la CSU bavaresa, deia a principis de setembre que la migració és “la mare de tots els problemes”. Només uns dies més tard, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, oferia més control de les arribades i anunciava, en el seu discurs de l’estat de la Unió a l’Eurocambra, la creació d’un cos europeu amb 10.000 guàrdies de fronteres. Malgrat que Frontex reconeixia aquest estiu que durant el 2018 han registrat 75.000 entrades de persones en situació irregular a la UE -res comparable als 1.800.000 del 2015-, la immigració continua servint com a motor polític d’Europa. És l’excusa per mobilitzar pors i vots. Contra la retòrica populista, ofertes febles de més seguretat.

Com si el benestar de tots es decidís a les fronteres, amb un mur entre els EUA i Mèxic o amb un referèndum per sortir de la Unió Europea. Polítiques al servei de la construcció d’una falsa noció de fermesa. Viktor Orbán va obrir la veda, a Hongria, de la persecució judicial de les ONG que ajuden els migrants. L’extrema dreta austríaca i la xenòfoba Lliga italiana han aconseguit arribar al govern aquest últim any explotant la por a la immigració. Els refugiats es van convertir en el factor determinant que encara alimenta l’oposició a la cancellera Angela Merkel. Les enquestes diuen que Emmanuel Macron i Marine Le Pen van frec a frec en intenció de vot a les europees de l’any que ve.

Entre tots han convertit la migració en un joc polític absurd en el qual els estats de la UE demanen a la Comissió Europea que proposi mesures que seran molt difícils d’aplicar i, en canvi, es neguen a harmonitzar, per exemple, la política d’asil europea, que sí que depèn d’ells i que garantiria un tracte més humà als que aconsegueixen arribar.

RESPOSTES. Les enquestes confirmen que la majoria d’europeus -sobretot els que viuen a les grans àrees metropolitanes- no tenen por de la migració. Segons l’últim Eurobaròmetre, gairebé quatre de cada deu europeus pensen que la migració és més un problema que una oportunitat. Però els resultats també mostren que prop del 60% dels enquestats interactuen setmanalment amb persones immigrants; un 57% diuen que se senten còmodes mantenint qualsevol tipus de relació social amb els immigrants (veïns, companys de feina, metges, família, socis o amics). De fet, quatre de cada deu tenen amics o familiars que són immigrants.

Malgrat tot, el discurs de la por ha seguit guanyant terreny. “La dreta radical es beneficia de la mala gestió de la «crisi dels refugiats» que es va fer a nivell nacional i de la UE, del focus mediàtic sobre la qüestió dels refugiats i els immigrants, i de la por latent en alguns segments de poblacions europees de desordre i caos”, diu un estudi del Consell Europeu sobre els Refugiats i els Exiliats publicat fa mig any.

El principal naufragi polític que amenaça la UE és acabar aferrada a respostes populistes com a única mesura contra el populisme. No hi ha por a la immigració sinó “al canvi”, diu el diplomàtic i analista del Carnegie Europe Pierre Vimont. “Si el canvi sembla fora de control, porta tensió social i polarització política”. La UE ha d’aconseguir sortir de la lògica de l’extrema dreta. La frontera entre la fermesa i l’oportunisme polític s’ha diluït. L’enduriment de les polítiques migratòries no ha aturat el desplaçament electoral cap al populisme xenòfob. Les últimes eleccions a Suècia en són una prova més.

Més continguts de