Fuita de vacunes

Regla número u dels problemes econòmics: necessitats il·limitades i escassetat de recursos. És el cas de la vacuna. En necessitem milers de milions. Totes arribaran. Però tothom vol ser el primer. Els preus, a l’alça.

Si la sospita que alguns laboratoris poden estar incomplint els calendaris d’entregues a la UE per estar desviant partides a altres destins que paguen més és certa, estaríem davant d’un fet inacceptable. Especialment, en aquells casos en què les vacunes s’han trobat i s’estan produint gràcies a les ajudes públiques, a les inversions en recerca dels estats membres i a les facilitats per desenvolupar la indústria farmacèutica en sòl europeu.

Hi ha un concepte econòmic anomenat inconsistència temporal que descriu la situació present. Aquesta teoria diu que els esforços que necessitem que algú faci per trobar un determinat producte o solució es justificaran només per uns incentius que, un cop trobada la patent o invenció, ens semblaran injustos. És a dir, el premi per invertir és necessari, però, un cop feta la inversió i assolida la patent, el premi és moralment inacceptable.

És una situació molt habitual en medicina i és la que estem patint. Igual que hi ha l’expressió too big to fail per rescatar amb diners públics bancs que, si fan fallida, poden crear un caos sistèmic, també hi ha productes too big to protect. Una cosa és protegir una patent per a un fàrmac que afecta una proporció petita de població, i hi ha temps per fabricar; i una altra cosa és protegir-ne una que és emergència mundial i està destrossant les economies i vides de les persones.

La teoria econòmica va donar la solució fa temps: retirar els beneficis privats de la patent durant un temps, indemnitzar els laboratoris i universalitzar el tractament.

S’hauria d’obrir la llicència de fabricació a tots els laboratoris del món i, en tot cas, destinar uns diners públics a indemnitzar els laboratoris per haver-los pres l’exclusiva de fabricació i venda. Moltes vides i la recuperació econòmica en depenen. El que ens juguem és massa comparat amb el que costaria.