El futur d'Escòcia
Escòcia podria ser independent? Des de la caiguda del Teló d'Acer l'any 1989, a Europa han emergit una sèrie de països. Txecoslovàquia es va dividir entre la República Txeca i la República d'Eslovàquia. La menys estable URSS i l'antiga Iugoslàvia van deixar com a penyora una diversitat de nous estats independents, amb Kosovo com a aportació més recent al mapa polític europeu. Crida l'atenció, però, que no hagin emergit nous estats al nord i a l'oest d'Europa, espai que sembla molt més estable en aquest sentit, tot i que Bèlgica ha arribat a acostar-se a una paràlisi política entre les regions flamenca i francòfona d'aquest petit país. Ara tenim un altre candidat, l'escocès. En les eleccions de la setmana passada, el Partit Nacionalista Escocès, l'SNP, va guanyar amb una gran majoria. Uns quants politòlegs britànics de referència, com és el cas de lord Paul Bew i altres comentaristes polítics, asseguraven que els laboristes guanyarien i que deixarien l'SNP en un segon lloc.
És la primera vegada des de la unió dels parlaments anglès i escocès el 1707 que un partit separatista obté una victòria de manera contundent. El partit independentista ha guanyat 69 dels 129 escons al Parlament d'Edimburg en una cambra tradicionalment dominada pels laboristes. Una de les primeres declaracions del líder nacionalista, Alex Salmond, va ser la promesa d'un referèndum per la independència. Fa deu anys hauria estat impensable que un partit polític que volgués aconseguir la separació d'Anglaterra pogués guanyar una majoria d'escons en uns comicis a Escòcia. Ara ha passat. Aquest terratrèmol polític pot marcar el trencament amb el Regne Unit?
Possiblement no és tan senzill. Una cosa és que la majoria de votants afavoreixin un partit nacionalista i una altra que vulguin la independència. Potser no és una predicció acurada del que votaria la gent en un referèndum sobre un tema concret: la independència d'Escòcia. Va passar al Canadà als anys 90, on hi havia un gran suport al separatista Partit Quebequès (PQ) però no es va traduir en una majoria a favor de la separació del Canadà quan es va fer el referèndum al Quebec sobre aquesta qüestió.
També hi ha consideracions econòmiques que fan que sigui més difícil a Escòcia del que podria ser, per exemple, en el cas de Catalunya. El Regne Unit aporta més despesa pública a Escòcia del que en rep en forma de taxes. La despesa pública per a Escòcia és un cinquena part més alta que al sud de la frontera amb Anglaterra. Per tant, l'argument s'esvaeix, ja que el nivell de vida cauria si es tingués la independència. Però no és així, asseguren els nacionalistes escocesos. Si tots els guanys de petroli i el gas del mar del Nord es quedessin a Escòcia, llavors es podrien mantenir l'actual nivell de vida i els serveis públics d'ara. A banda, més autonomia d'una Escòcia independent causaria uns índexs de creixement econòmic més alts.
Els crítics de l'SNP diuen que l'argument del petroli del mar del Nord no és convincent, i que en qualsevol cas el petroli i el gas són productes que es gasten, amb una vida limitada. També diuen que fins fa poc Alex Salmond i l'SNP miraven altres països petits atlàntics com Islàndia i Irlanda com a exemples poderosos de com la independència política va lligada a alts índexs de creixement econòmic. Però l'estranya veritat en temps recents és que els dos països han demostrat ser uns errors espectaculars. Els dos han estat rescatats econòmicament, en el cas irlandès pel Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu. L'SNP ja no esmenta Irlanda ni Islàndia en època electoral. Però no sembla que l'electorat ho hagi notat gaire.
Per tant, el futur no és gaire clar. Alguns veuen els espectaculars resultats de l'SNP com un senyal que els escocesos només busquen la negociació de poder contra els anglesos i mantenir les institucions existents: un Parlament autònom a Edimburg, possiblement amb més poder, i el Parlament de Westminster, que continuaria sent el principal centre de poder. Pot ser una assumpció errònia. Altres ho veuen com un primer pas cap a la independència escocesa i el trencament de l'Estat britànic. Si és així, els resultats de les eleccions d'aquesta setmana representen un canvi fonamental en la política i, alhora, en la constitució del Regne Unit.
