Una seu de futur per preservar la memòria

Palma“Els arxius són els contenidors de la memòria, de la nostra memòria col·lectiva, i és important cuidar-los i veciar-los”, va dir José María Lassalle, secretari d’Estat de Cultura, en la inauguració de la nova seu de l’Arxiu del Regne de Mallorca. Després de quatre anys d’obres, la seu de la institució torna al carrer Ramon Llull, després d’un desterrament forçat al Parc Bit, del tot adaptada al segle XXI. Una seu de futur per preservar la memòria del passat.

La nova seu de l’Arxiu va reobrir les portes dijous mostrant la fesomia que li ha deixat la inversió de 16 milions d’euros que s’hi ha efectuat i que ha consistit en la rehabilitació i reforma de la crugia central de l’antiga Casa de Cultura i en la construcció d’una edificació nova. Dues zones diferenciades -una d’oberta al públic i una altra per a l’arxiu pròpiament dit i per a les instal·lacions dels investigadors i arxivers- componen les tres plantes de l’edifici, que conté 22.000 metres lineals de prestatges. De moment, només en són plens 10.000 metres.

La rehabilitació del centre, que és de titularitat estatal però de gestió illenca, també va patir dificultats i sobrecostos arran de la troballa d’un jaciment arqueològic que obligà a una excavació i la necessitat imposada de conservar la crugia de l’antiga Casa de Cultura.

A la zona oberta al públic, que coincideix amb el que abans era la Casa de Cultura, s’hi ha construït una àmplia i lluminosa sala d’investigadors que també inclou una aula que permetrà la visita d’estudiants. Aquesta és una de les novetats d’un projecte que pretén que l’arxiu “no només sigui un arxiu, sinó que es converteixi en un centre cultural multidisciplinari”, tal com va reconèixer el director, Ricard Urgell.

La zona d’arxiu s’ha concebut com un cofre. Té dipòsits documentals de sis nivells, que també contenen un laboratori i el taller. Al seu torn, el dipòsit està dividit en dues seccions: una per als documents més valuosos i importants, com la Carta de Franqueses de l’any 1231 o el testament del rei Jaume I de 1274, i l’altra per a tota la documentació relativa a les institucions de l’Estat, com els fons notarials. En aquest sentit, Urgell va destacar que l’arxiu està obert a documentació privada.

“Està obert a l’ingrés de tota aquella documentació que pertanyi a les institucions de l’Estat que encara tenen competències, més tots aquells arxius públics o privats de caràcter històric”, va dir un Urgell que irradiava satisfacció.

Digitalització

El nou arxiu té una tasca important de digitalització dels 20.000 volums de què actualment disposa. Per portar-la a terme, s’ha equipat l’arxiu amb un escàner digital de 30.000 euros, que converteix les Illes en la primera comunitat autonòma a tenir-lo. Segons va reconèixer Urgell, a partir de l’estiu es podrien començar a bolcar els primers continguts a la xarxa.

Aquest procés de digitalització de l’arxiu està emmarcat en un projecte europeu impulsat per l’estat espanyol que permetrà la digitalització dels arxius històrics dels 26 països de la Unió Europea i la consulta a través de la xarxa amb descripcions multilingües.

Així mateix, per celebrar la reinauguració, es podrà visitar una exposició que repassa els 450 anys de vida d’un arxiu que conserva la memòria d’un país però que mira al futur.