23/01/2018

Un gamberro fatxenda convertit en heroi

2 min

Tots els informatius i magazins espanyols n’anaven plens, de la imatge de Puigdemont fent un petó a la bandera espanyola. La gravació completa evidencia que es tracta d’un cas clar d’invasió agressiva en què el personatge fins i tot insulta el polític. Però les televisions van tenir una manera molt diferent i menyspreable de vendre l’escena: van manipular-ne la intenció per convertir un embat hostil en una curiositat noticiable.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El Telediario de La 1 va emetre el vídeo de passada com una anècdota. Després de mostrar l’instant del petó, la presentadora recollia l’escena com si res: “Esta imagen se producía esta mañana en Copenhague, donde Carles Puigdemont se ha reunido hoy con diputados independentistas ”.

A Las mañanas de Cuatro, si bé els tertulians criticaven la “macarrada”, no es parava d’emetre en bucle l’instant del petó.

A Al rojo vivo de La Sexta, Antonio García Ferreras explicava la situació amb absoluta normalitat: “ Esta mañana un ciudadano español se ha encontrado con Puigdemont, se le ha acercado y le ha dicho «Besa la bandera». Y Puigdemont ha dicho «No tengo problema» y lo ha hecho”. Per a Ferreras, el bon rotllo venia per l’acceptació de Puigdemont. “Un petó”, deia el presentador divertit, ara que li agrada exhibir el seu domini del català.

A Antena 3 Noticias obrien amb el vídeo: “La imagen no deja de ser llamativa y chocante ” deia Sandra Golpe. El titular en pantalla deia, amb lletres ben grosses: “ Puigdemont besa la bandera ”, i en més petit aclaria “ presionado por un joven ”.

A Espejo público, Susana Griso va ser l’única que va especificar que el noi havia insultat Puigdemont dient-li “Puigdemierda”, però que havien eliminat el fragment per respecte. Tant ella com la resta de tertulians van recriminar el comportament del noi. Albert Castillón discrepava: “No lo veo tan grave. Es un personaje público y Puigdemont se lo ha buscado”. Li va agradar més l’actitud dòcil del polític: “Ojalá tuviera esta actitud en el Parlament y cuando gobierna”. Una tertuliana admetia el valor de les imatges: “Ver a Puigdemont besando la bandera española es algo que todas las cadenas querrían y por eso lo emitimos. La culpa es de Puigdemont, que va anunciando dónde va a estar”. Griso va entrevistar el noi, que amb la mateixa fatxenderia del vídeo va opinar de política, va considerar que havia sigut amable i va valorar l’instant de la bandera: “Él se la ha tragado como si fuera un choricito”. Griso el renyava amb cordial indulgència.

Sobre el tractament televisiu, cal destacar que tots els mitjans han amagat l’insult a Puigdemont i el “con dos cojones”, que és quan s’evidencia la intencionalitat de l’individu. Se’n diu manipulació. A més, han convertit un assetjador en un heroi. Aquest reconeixement mediàtic posa en valor una actitud perillosa, perquè crea patrons de conducta. Ja poden recriminar-ho verbalment, que el brètol s’ha fet famós i ha obtingut una cobertura televisiva digna d’un periodista coratjós i no d’un gamberro fatxenda, que és el que és.

stats