Els gàngsters digitals
Aquest estiu Netflix ha estrenat El gran hackeo, el documental que té com a objectiu alertar de com les grans empreses tecnològiques treuen beneficis de les dades que tots plegats compartim a les xarxes socials i els rastres que deixem quan naveguem per internet. El documental se centra en l’escàndol entre Cambridge Analytica i Facebook i la manera com van utilitzar les nostres dades per influir en el vot de milions d’electors, tant en les eleccions per a la presidència dels Estats Units com en el Brexit. De fet, el documental connecta poderosament amb la pel·lícula Brexit: the uncivil war, protagonitzada per Benedict Cumberbatch. Podeu fer una doble sessió de documental i pel·lícula que us pot fer passar les ganes d’utilitzar les xarxes socials per sempre més.
El gran hackeo ha construït la trama a partir de les històries d’uns personatges ben escollits. Té accés als protagonistes necessaris i el relat et manté alerta precisament perquè combina molt bé els fets amb la història personal. A més, queden perfectament definits els rols com en una pel·lícula de gàngsters. Gàngsters digitals. Alexander Nox, el fundador de Cambridge Analytica, és el malvat a abatre, l’antagonista. Hi surt fugaçment, no té intervenció directa en el documental, però es van acumulant imatges seves que el retraten com l’enemic.
L’heroi i motor de la trama és David Carroll, un professor universitari que, molt abans de l’escàndol, va denunciar Cambridge Analytica per l’ús que va fer de les seves dades personals. També hi ha els traïdors que canvien de bàndol. Chris Wylie és l’empleat de Cambridge Analytica que es converteix en informant i explica tota la veritat sobre els procediments de l’empresa. I Brittany Kaiser és l’estrella desorientada. Una treballadora de la mateixa empresa determinant perquè és qui entén com, a partir de les dades dels usuaris, es poden establir perfils psicològics dels votants i, per tant, crear un relat a internet que els influeixi perquè acabin votant allò que interessa als que gestionen les dades. És a dir, manipular la seva percepció de la realitat per induir-los a una determinada opció política. El missatge de la pel·lícula és senzill: fer prendre consciència que les dades que tots generem inconscientment s’acaben utilitzant en contra nostra i són una font d’ingressos enorme sobre la qual els usuaris perdem tots els drets.
El millor moment del documental és, sens dubte, quan veiem Mark Zuckerberg declarant al Congrés dels Estats Units per justificar la filtració massiva de dades i se’ns mostra David Carroll i Brittany Kaiser escoltant-lo i reaccionant a les seves respostes.
El documental està bé per descobrir les interioritats d’aquest món, però és obvi que tampoc hi descobrireu res de l’altre món. Perquè, si heu hagut d’esperar a veure El gran hackeo per assabentar-vos que hi ha qui s’aprofita del vostre rastre digital i en treu rendiment econòmic, val la pena que us plantegeu en quin món viviu i, sobretot, que aneu molt tard.
