Tot de gent que votarà a la consulta
Com que fa bon temps, diem d'anar al Montseny a fer el passerell. "Sobretot, eh? -li advertim a la criatura que custodiem-, a la muntanya s'ha de dir bon dia a tothom".
Un cop deixem l'auto, comencem a caminar amb la motivació i la culpabilitat dels inexperts. "Tinc set", ens diu la nena al cap d'un minut. I és per la il·lusió de la cantimplora, esclar. L'abeurem dissimuladament. Que no se'ns noti que som de can Fanga. Que no se'ns noti que ens morim de ganes d'encetar els entrepans. No diguem "que maco!"
Vint metres més enllà, el ritme de creuer s'interromp. Un grup que comparteix amistat i pantalons paramilitars ocupa l'ample del corriol. " Pues va a ser que no! ", s'esgargamella una dona de cabell allisat japonès al seu presumpte fill. "Joé, Carlos -es queixa un dels homes a un altre-, no empieces ya con los porros ". És curiós que pronuncia "Carlos" amb ela geminada. Cal·los.
Avancem per la dreta en Cal·los procurant no tocar-lo (no li volem arruïnar el permís penitenciari). Esclar que, més endavant, hi ha un altre grup que aparentment esmorza, tot i que, per la quantitat de llaunes d'ordi fermentat que rebreguen i llancen contra les pedres, també podria ser que estiguessin fent botellón des de fa dies. En direcció contrària ve un matrimoni heterosexual amb un nen de dos anys que brama. Ella renya l'espòs a crits perquè es veu que ha comès una imprudència letal amb el plançó. Probablement el volia abandonar al bosc amb un ganivet a la boca i una barreta energètica. Els renys ressonen: " És que ets capullo, pullo, ullo... " Per sort, els distreu un gos que decideix expel·lir els excrements enmig del camí. Cap humà no en respon, d'aital evacuació. Som a la muntanya.
"Bon dia", fa, obedient, la nostra criatura. I l'eco fa: "Bon dia, dia, ia..." La propera vegada la portarem a veure les estàtues humanes.
