Fer un Tortosa!
EconomistaHo recomano molt molt... Facin un Tortosa tan prompte com puguin, i vagin a visitar la capital de les Terres de l’Ebre, amb la seva catedral, el castell de la Suda i la proximitat dels Ports o del delta de l’Ebre, segons preferències personals... És una recomanació que pot ser feta a tothom, per a qualsevol moment: feu un Tortosa!
Ara, si 'fer un Tortosa’ s’ha fet famós recentment és pel cas que li van fer els ciutadans de l’esmentada ciutat a aquella senyora de Ciutadans a qui li agrada muntar pollastres, que es passejava per Tortosa amb la mateixa visibilitat que tenia Nicole Kidman a 'Los otros' d’Amenábar. D’ací la recomanació de ‘fer un Tortosa’, que s’ha aplicat avui mateix a Alella, quan actuaven en duo la senyora a qui li agrada muntar pollastres i el senyor que ve a Catalunya a muntar-los, perquè mai els muntaria a Madrid, ja que allà les qüestions són serioses ("d’estat", en diuen).
Això de fer un Tortosa físic als pollastres muntats per l’unionisme a qui “li costa pensar” és un suggeriment viable, útil i oportú. I ho és perquè es pot predicar sempre que es doni la mateixa premissa o situació: una provocació per part d’algú per causar tensió física, i si pot ser, amb incident inclòs. Dit això, també cal ser conscient que no tot suggeriment es pot convertir en dogma aplicat a qualsevol situació i a tota hora. En aquest sentit, un dels 'hits' tuitaires de final d’agost ha estat la recomanació persistent, fins a l’obstinació, per part de piuladors pro independència a altres piuladors pro independència, d'obviar i negligir notícies i missatges des de l’unionisme més militant en la cosa pollastrera. Fer un Tortosa digital!
No entrarem en el detall que invisibilitzar líders polítics i socials amb centenars de milers de seguidors és tasca mítica per al tuitaire estàndard. Tot i que són ben curioses les regles d’estil encunyades per disminuir la visibilització del missatge 'a tortosejar', tenen un més que dubtós futur en mitjans tan àgils com els que poblen les xarxes socials.... Més directe: el Tortosa digital com a consigna irreflexiva és un desastre monumental per a qui el preconitza, perquè resta visibilitat només marginalment al missatge que es vol combatre, a canvi de regalar-li el monopoli del relat.
Crec que l'independentisme català encara no ha entès del tot quin va ser el resultat del gran Tortosa que es va fer a la dinàmica social i política de l’Estat i de la societat espanyola els anys 2016 i 2017, en allò que era com una competició per lluir qui estava més i més ben desconnectat. I tan gran va ser el Tortosa que va mancar comprensió de quina seria la reacció de l’estat espanyol a la dinàmica de la política catalana, en general.
Un dels exemples més il·lustratius és que no es va entendre que l'“¡A por ellos!” no era només un crit bel·ligerant d’uns milers d’extremistes ultranacionalistes (que també), sinó que reflectia la convicció d’una part molt majoritària de la societat espanyola, a partir de la informació difosa per la majoria d’espai audiovisual central: els espanyols eren literalment agredits a Catalunya per les hordes separatistes. Sic. No era catalanofòbia; era promoció de l’empatia amb els con-nacionals en un conflicte entre nacions, en què les manipulacions informatives i el fantasma de la violència física antiespanyola havien regat un terreny, això sí, sembrat per la catalanofòbia. Molts catalans ho han entès millor més enllà del Sénia i de la Franja, quan hi han anat de vacances aquest estiu.
No és que una millor comprensió de la dinàmica social i institucional espanyola hagués fet anar les coses de forma gaire diferent la passada tardor a Catalunya, però potser els independentistes, en particular, i el preocupats per les llibertats civils i polítiques, en general, haurien estat més ben preparats per fer-hi front. I és que no té res d’original. Qualsevol entrenador de futbol intenta entendre el seu rival (afició inclosa) abans d’una final; en qualsevol conflicte s’intenta entendre, analitzar i mesurar les forces i dinàmiques de l’adversari per augmentar les possibilitats pròpies... i el conflicte democràtic i pacífic no és diferent.
En els processos socials i polítics, com en la vida en general, negligir les dinàmiques –i les informacions– que ens afecten no és gaire bona idea, encara que només sigui perquè suposa entregar el monopoli del relat i de l’anticipació de la reacció a l’adversari. Per això, sovint cal fer un Tortosa a fer un Tortosa!
