El ‘gir civil’ de la ultradreta

La denúncia de l’ANC per part de Manos Limpias és una vistosa acció més de les protagonitzades per aquest sindicat, però avui caldria emmarcar-la en un gir civil de l’extrema dreta. Amb aquesta expressió volem assenyalar que col·lectius vinculats de diferent manera a aquest espectre ideològic ara es projecten en l’àmbit social. Ho fan per tres vies que avui són visibles a Catalunya: l’acció judicial, el “treball social” i la participació en grans mobilitzacions cíviques.

1. L’acció judicial. Manos Limpias es va constituir el 1995 com a Colectivo de Funcionarios Públicos Manos Limpias, “ de ámbito nacional, independiente, no hipotecado por nada ni por nadie ” en la defensa dels drets dels afiliats i que lluita per “ la defensa del orden constitucional ” davant de “ movimientos separatistas ”. Tot i no adscriure’s a cap ideari, s’associa a l’esfera ultradretana pel caràcter polític de moltes de les seves denúncies i perquè el seu secretari general, Miguel Bernad, va ser seguidor de Blas Piñar, i el seu lletrat Jaime Alonso és vicepresident de la Fundación Francisco Franco.

L’entitat ha fet un seguit de denúncies de caràcter molt divers, com la presentada davant la Fiscalia de Menors contra els Lunnis televisius per mostrar un matrimoni gai. L’any 2008 va assolir un èxit important quan va aconseguir que el Tribunal Suprem condemnés Juan María Atutxa per haver-se negat a dissoldre Socialista Abertzaleak. Tot plegat ha atorgat a l’entitat una projecció que probablement no es correspon amb la seva desconeguda representativitat sindical.

Plataforma per Catalunya (PxC) ha seguit aquest camí querellant-se contra Jordi Pujol. Ho ha fet, afirma, perquè veu indicis que mentre l’expresident va governar “va estar al servei de la família Pujol-Ferrusola”, els diners de la qual, “en diversos paradisos fiscals, no provenen únicament d’una herència”. La via jurídica, doncs, pot obrir bretxa.

2. El “treball social”. Una segona dinàmica de presència pública ultradretana combina l’activisme social i l’ajuda a sectors desafavorits. Ha sorgit influïda per dos referents estrangers: la Casa Pound de Roma, un local ocupat que reflecteix l’eclosió d’una “contrasocietat ultradretana”, i les campanyes d’ajut “només a grecs” d’Alba Daurada.

Així, la Casa Pound tindria els seus equivalents a Castelló, en el Proyecto Impulsa, engegat el 2011, i a Barcelona, en el Casal Tramuntana, que va iniciar l’activitat el gener del 2012 com a Centro Militia. Aquesta agrupació manté un banc d’aliments que, segons la seva web, té com a beneficiaris principals “ familias del barrio ”, a les quals també ajudaria “ a encontrar trabajo y a solucionar diferentes problemas ”. Els seus membres, a més, fan donacions de sang i recullen joguines per Nadal que lliuren a l’Hospital de Sant Pau.

A més, l’empremta de la formació hel·lena Alba Daurada es detectaria en les ONG que promou España 2000 a València (Hogar Social Patriota Mª Luisa Navarro) i a Alcalá de Henares (Españoles en Acción), que volen “auxiliar espanyols”, o les col·lectes de menjar destinades “als de casa” de la PxC. Dues recents “ocupacions” ultradretanes d’edificis a Madrid i a Saragossa manifesten igualment la voluntat de fer “treball social”, visible en els noms triats: Hogar Social Madrid (ja desallotjat) i Hogar Social Zaragoza.

3. L’associacionisme transversal. La darrera Diada hauria consolidat a Catalunya una tercera dinàmica civil en aquest sector polític: unir-se a concentracions ideològicament transversals, en lloc de convocar-ne de pròpies (un fet ja visible en la crida de la plataforma Som Catalunya Somos España del darrer 12 d’octubre).

Així, mentre que La España en Marcha només va aplegar una cinquantena de manifestants a Barcelona a la seva concentració de l’11-S, el gruix de l’espectre ultradretà va unir-se a l’acte que Societat Civil Catalana (SCC) va convocar a Tarragona: ho van fer la PxC, el Movimiento Social Republicano, Soberanía y Libertad, i Democracia Nacional, tot i que SCC rebutja prèviament la presència “de qualsevol persona o organització de dubtosa reputació democràtica o d’ideologia xenòfoba”. Som Catalans, partit impulsat per exmembres de la PxC, va donar suport a la V de l’ANC.

Un canvi de fons? Des de la nostra òptica, aquests tres tipus d’actuacions, plasmen un gir civil de l’extrema dreta que pot dotar-la de més visibilitat mediàtica i penetració social. Els rèdits que en poden treure els actors d’aquest àmbit són una incògnita, però indiquen una activitat que ja discorre al marge dels canals polítics tradicionals i els atorga una visibilitat social nova. Caldrà estar atents a la seva evolució.

Més continguts de