‘El giravolt de maig’, d’Eduard Toldrà

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsL’estrena en el Palau de la Música Catalana d’ El giravolt de maig ens ha omplert de goig; verament una revolada del més embriagador; talment una remoguda de sangs al cap i al cor. Somni de Primavera fet viure en escena per l’excel·lentíssim poeta Josep Carner, amb una exquisidesa finíssima i poètica; amb una gràcia i humor, amb una ironia frescal, que encanta. Somni de Primavera que decora i magnifica una música d’Eduard Toldrà, expressió justa del poema; música viva, bella, assenyada i eixerida, elegant, moguda i cordial, mestrívola i sincera. En Carner és el poeta consagrat qui amb el Giravolt no ha fet més que aplicar el seu penetrant ingeni a l’escena lírica, i ho ha fet amb tota la gràcia i exquisidesa que són la seva glòria. La música no és d’un artista tan famós, ni tan consagrat, encara que els fruits del seu art eren ja delícia dels bons coneixedors de la nostra música. Però val a dir que amb aquest Giravolt l’Eduard Toldrà, el músic de l’obra, s’ha enfilat a l’altesa del poeta i ha saltat de cop i volta al nivell dels millors compositors de la nostra terra. En Toldrà és un compositor complet, equilibrat en tots sentits; clar i interessant. Amo de la tècnica i artista de cor, diu el que vol dir i ho expressa amb elegància. La seva música és sonora sense inflament i és expressiva sense amanerament; amb aquesta, la seva última obra, ha demostrat unes grans qualitats i un gran instint per a l’escena lírica, per a la música de teatre. Ell ha copsat tota la gràcia del llibre d’en Carner, tota l’elegància i exquisidesa, tota la fina humor i el sentit poètic. És que en Toldrà i en Carner tenen un temperament semblant, ambdós fugen de les estridències; ambdós copsen les harmonies del joc de la vida i de la natura. [...] Tot plegat aquesta música no és llampant de modernitat extremada, no porta cabòries d’innovador, ni transcendències de tècnica inusitada; no ens porta un llenguatge nou ni atuïdor; es veu que no segueix pas la moda del dia, tot i ésser l’autor un jove ben despert. I, no obstant, a mida que aneu escoltant us trobeu en un ambient de cosa fresca, reeixida i de primera mà; no hi copseu res rescalfat, cap forma buida; tot hi és viu, frescoi, dins una mesura justa de bon gust i distinció, intel·ligent, traçuda i amorosa. [...]