29/06/2012

La globalització asimètrica

4 min
La globalització asimètrica

El novembre del 2000, convidat per Pax Romana, vaig fer una conferència amb el mateix títol d'aquest article. Eren anys de moviments antiglobalització, alguns molt violents com a Bolonya i Seattle, d'altres de tipus defensiu com el dels pagesos francesos dirigits per Bové, i d'altres més intel·lectuals com ATTAC. En aquelles circumstàncies vaig defensar que la globalització, "com a resultat de la caiguda accelerada de les barreres físiques o jurídiques que ara estan dificultant els moviments de persones, de mercaderies, de diners i d'informació", era un fenomen irreversible a causa dels avenços tecnològics. Deia que facilitaria el desenvolupament econòmic de països que estaven encara lluny del progrés. Pensava, i segueixo pensant, que era absurd lluitar contra la globalització. Però en canvi insistia molt que calia prendre consciència i actuar, perquè estàvem davant d'una gran amenaça: la globalització asimètrica.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

He desenterrat, ara, aquell text i confesso que no era conscient que aquelles pors ens poguessin portar tan lluny. Torno a agafar el fil de fa deu anys... Suposo que per la meva formació tinc una tendència intel·lectual a pensar que els sistemes més estables i més eficients són els sistemes equilibrats, i penso que aquest principi val tant en la física i la química com en la biologia i en l'economia. Crec que quan un sistema es desequilibra cal fer el que calgui, no per fer-lo tornar enrere, però sí perquè trobi un nou punt d'equilibri. El desenvolupament del procés de globalització que estem vivint no ha tingut en compte que això podia passar i la nostra inoperància ha estat la causa dels problemes econòmics i polítics que ara tenim.

La globalització l'engega la desaparició de barreres jurídiques a la llibertat de moviments per sobre de les fronteres. Però la facilitat de moviments no depèn només d'eliminar prohibicions, sinó també de la naturalesa i de les característiques físiques del que es mou. Les coses pesades es mouen lentament i a un cost important (mercaderies i productes naturals). Les persones, a més, troben dificultats culturals, i sobretot de llengua, per desplaçar-se d'un lloc a l'altre des d'un punt de vista de feina. En canvi, tot el que es pot posar en forma de bits (és a dir, la informació i els diners) es pot moure a gran velocitat i a un cost gairebé zero. D'altra banda, durant aquests dos darrers segles hem construït uns sistemes polítics, els estats, que permetien regular adequadament tots aquests moviments. La combinació de la llibertat de moviments dins de les fronteres estatals i la capacitat de regulació de les institucions polítiques feien dels territoris estatals un sistema en equilibri .

La incomprensió del que passaria ha provocat la falta d'actuació. La globalització deixada a la seva pròpia dinàmica ha destruït els equilibris del segle XX i està produint problemes importants. Fixem-nos especialment en tres.

1. La facilitat de moviment dels capitals és total. Les transaccions financeres són globals, instantànies i gratuïtes. No estan subjectes a cap control ni a cap taxa. En canvi, els moviments de treballadors segueixen estant controlats, són personalment dolorosos i sovint topen amb barreres lingüístiques difícils de superar. Això ha creat un gran desequilibri, fàcil d'entendre, entre la capacitat de les empreses multinacionals per trobar i moure capitals arreu del món i les dificultats de les persones per desplaçar-se d'un lloc a l'altre per trobar feina. Aquest fenomen és especialment clar a Europa per les seves característiques lingüístiques, una situació a la qual no s'ha fet front amb prou valentia. Llegiu les estadístiques sobre el coneixement de l'anglès per part dels joves catalans i espanyols... La crisi actual ha evidenciat el desequilibri de l'espai laboral europeu. És encara un espai fragmentat, on poden conviure països necessitats de treballadors i d'altres amb una gran taxa d'atur.

2. El pas d'uns mercats financers nacionals a un mercat financer global , sense crear paral·lelament institucions de control també globals , ha desequilibrat el sistema. Ha deixat les antigues autoritats nacionals sense cap poder real i ha suposat la desregulació total de l'activitat financera i la via lliure al poder de l'especulació sense cap límit. Aquesta asimetria ens ha portat allà on som. Sembla mentida que ni els efectes de la crisi hagin produït una reacció cap a una nova regulació que comporti entre altres coses una nova taxa! Es pot sospitar que molta gent està guanyant molts diners gràcies a aquesta situació... i vol que duri.

3. Segurament el cas de què més parlem ara és el de la UE i de l'euro. També és una conseqüència de l'asimetria entre globalització econòmica i política. L'existència d'un mercat únic amb diverses monedes internes és possible però és poc eficient. L'existència d'un mercat únic amb una moneda única exigeix, per equilibrar-ho, una regulació única, un estat únic. La decisió de l'euro comportava des del primer moment integrar política monetària, política fiscal i política econòmica, i això vol dir unitat política. Però no es va aprovar la Constitució europea. Segurament, per raons històriques, Europa no tindrà mai un sol estat si no és amb una Constitució de caràcter federal. Però ni això... Hi ha massa gent que sota la reclamació de sobiranies nacionals busca encara conservar petites àrees de poder personal. Tots hi perdrem!

stats