Un govern molt previsible per a una crisi que no ho és
El nou president espanyol, Mariano Rajoy, va ser ahir fidel a ell mateix i a penes va deixar marge per a la sorpresa en la confecció del seu executiu. El nom més esperat, el de Luis de Guindos per a Economia, feia temps que circulava i era el candidat més ben situat.
El nucli dur del gabinet està format per persones molt pròximes al president, començant per la seva mà dreta, Soraya Sáenz de Santamaría (vicepresidenta primera i portaveu), Alberto Ruiz-Gallardón (Justícia), Jorge Fernández Díaz (Interior) o José Manuel Soria (Indústria), mentre que el nomenament més sorprenent ha estat el del sociò-leg Juan Ignacio Wert (Educació, Cultura i Esport).
Amb aquest equip, i amb la decisió de presidir la Comissió Delegada d'Afers Econòmics, Rajoy ofereix pistes sobre el full de ruta econòmic del govern: Luis de Guindos, un tècnic foguejat al sector financer des de ni més ni menys que Lehman Brothers, serà l'encarregat de transmetre confiança als mercats internacionals. Mentrestant, Cristóbal Montoro serà l'encarregat d'aplicar la tisora de portes endins i de posar a dieta les autonomies amb mesures recentralitzadores. De moment, però, només es coneixen mesures d'augment de la despesa (actualització de les pensions) o que suposen menys ingressos (rebaixes fiscals), mentre que l'anunciat ajust de 16.500 milions està per concretar. Fóra bo que el nou govern fos diligent i anunciés aviat les mesures que pensa portar a terme, un cop es conegui l'estat real de les arques públiques.
Amb l'anunci d'un govern no n'hi ha prou per infondre confiança i optimisme, remuntar l'economia i calmar els mercats. El gabinet de Rajoy, poblat sobretot de fidels, no desperta grans entusiasmes (tampoc semblava pretendre-ho), ni una especial sensibilitat territorial ni de gènere. Ben al contrari. Serà un govern compacte i molt previsible en la línia d'austeritat marcada des de Berlín. Massa previsible per a una crisi econòmica que ha demostrat que no ho és gens.
