El govern britànic i la independència d'Escòcia
El primer ministre britànic, David Cameron, no vol que Escòcia s'independitzi de la Gran Bretanya i ha ideat un estratagema per fer descarrilar l'estratègia del Partit Nacional Escocès (SNP, en anglès), que pretén esgotar al màxim els terminis per celebrar un referèndum vinculant. La idea de Cameron, amb les enquestes a la mà, és molt senzilla: ofereix al primer ministre escocès, Alex Salmond, la possibilitat de fer el referèndum en un termini de 18 mesos. Passat aquest temps, el Parlament britànic no avalaria el caràcter vinculant de la consulta. La justificació legal és que el referèndum ha de ser ratificat pels dos Parlaments, el britànic i l'escocès, per tenir validesa jurídica, mentre que el govern escocès defensa que només ells són competents per decidir el com i el quan. Amb aquesta jugada, Cameron recupera la iniciativa en el contenciós escocès i posa Salmond davant una difícil disjuntiva: o accepta accelerar el referèndum a risc de perdre'l, o s'embranca en una disputa legal sobre qui té dret a imposar la data de la consulta. En tot cas, queda clar que en cap cas es qüestiona el dret dels escocesos a decidir el seu futur i a marxar de la Gran Bretanya si així ho decideixen. El que es discuteix és una qüestió procedimental que, és veritat, pot ser decisiva per decantar el resultat. Vist des de Catalunya, on el govern de Rajoy aspira a retallar la sobirania financera dels Parlaments autonòmics amb l'excusa de la crisi, aquest exercici de filibusterisme legalista de Londres provoca una sana enveja. Aquest debat hauria de ser aprofitat per les institucions catalanes per fer pedagogia sobre el dret a decidir i la seva aplicació pràctica en un país del nostre entorn. El president Artur Mas, que ahir era precisament a Londres, va afirmar que volia "analitzar" l'experiència del referèndum. Si a Escòcia es fa la consulta, més enllà del resultat, serà molt difícil per a Madrid oposar-hi raons democràtiques. Serien ells, doncs, els que s'ho haurien de fer mirar.
