El gra i la palla
L’anomenat Catalangate ha desfermat una escalada verbal en un context en què l’independentisme, en fase de confusió, ha rebut com l’aigua de maig una notícia que permetia tornar a treure a processó el santcristo gros. Però el soroll decau aviat quan vola massa lluny de la realitat. I per això cal separar el gra de la palla.
El que s’ha revelat, l’ús de Pegasus per escoltar durant un període d’almenys cinc anys líders polítics independentistes i algun centenar de personalitats catalanes, justifica l’escàndol. És inadmissible en una societat democràtica i pot ser constitutiu de delicte. Ha passat durant la darrera d’etapa del mandat de Mariano Rajoy i el que portem de presidència de Pedro Sánchez. El govern espanyol no se’n pot desentendre. Com ha dit el seu exdirector Jorge Dezcallar, el CNI no actua sense ordres del govern. Per tant, és evident que qui governa és responsable del que passa en aquella casa. I no pot eludir la responsabilitat amb la coartada que és secret i no se’n pot parlar. El govern ha de fer les investigacions pertinents, donar les explicacions corresponents i portar-ho als tribunals si s’aprecien comportaments delictius. Cada cop més veus qüestionen la qualitat de la democràcia espanyola (vegeu el Washington Post ). I el govern PSOE-Podem hauria de ser el primer interessat en donar explicacions. No tot val pel fet que sigui contra l’independentisme català.
Des d’aquí s’ha posat el crit el cel, amb tota la raó. El Catalangate ha fet de vitamina en un moment baix de l’independentisme. Però, no ens enganyem, la realitat és la que és i ni tan sols en el moment de màxima escenificació de la unitat -amb Puigdemont i Junqueras presidint l’ofici- es van poder dissimular les diferències: “No s’entendrà que després d’un escàndol com aquest les coses segueixin igual”, va dir l’expresident. “No es pot regalar la bandera del diàleg”, va replicar el president d’Esquerra. Vendre la fantasia de l’embat contra el diàleg, com intenta Junts, només servirà perquè la pàgina Catalangate passi aviat. El que toca és posar el govern espanyol davant la seva responsabilitat, juntament amb altres socis de la majoria, començant pel PNB i Unides Podem. Sánchez els necessita. I és hora de treure’n partit. Això és fer política, la resta és el foc d’encenalls en què ara mateix està atrapat l’independentisme.
