28/03/2012

La gran línia vermella del respecte

1 min

Respecte és la paraula clau, La Línia Vermella, en majúscules. És el que no va tenir el ministre De Guindos quan va dir que ara arreglem la crisi i del pacte fiscal ja en parlarem quan s'acabi. No respecta qui li fa la petició, perquè el mínim d'educació és un fred "Ho valorarem", no un "Ara no toca". No respecta l'essència de la reclamació, perquè aquesta té a veure amb la crisi i amb com sortir-ne. Un metge a qui demanes un tractament no et pot dir que primer et curis i després ja parlaràs de com et curarem. No respecta tampoc l'esforç que està fent el govern Mas de ser el més aplicat complint amb mandats per arreglar la crisi. I, sobretot, no indica cap respecte per tot un poble que ha expressat de moltes maneres que sent que aquest greuge l'està asfixiant. Ja sé que en la política aquest "respecte" més intuïtiu, més de pell, a vegades s'aparca pel bé de les tàctiques, de les peticions concretes, perquè aquesta feina endureix. En canvi jo trobo que és l'essència, és la manera de liderar, sentir el que senten els teus, és l'alarma que indica quan has de preparar-te per dir prou. Perquè el contrari del respecte és el menyspreu, i si això és una negociació, abans d'entrar-hi, és essencial i urgent posar les bases d'uns mínims de diàleg i d'un fre a la prepotència. Que una via per sortir de la crisi l'ajornin fins haver-ne sortit sembla directament enfotre-se'n.

stats