El gran foc dels garbons

Que Mariano Rajoy és un mediocre és una cosa que sabíem de fa molta estona, d'ençà dels seus temps com a ministre i vicepresident dels executius d'Aznar i, després, durant els seus anys com a mucilaginós cap de l'oposició amb els governs de Zapatero. En els últims sis mesos, d'ençà que és ell el president d'Espanya, hem descobert que és, també, un mentider recalcitrant, capaç fins i tot de verbalitzar públicament que està disposat a desdir-se de tot el seu programa electoral si això és el que convé. Però aquests últims dies hem confirmat que, a més de tot això, també és un complet irresponsable, amb matisos que oscil·len entre la misèria i la roïndat. Mentre el País Valencià cremava com una teia, Don Mariano tenia altres prioritats que ocupar-se d'aquesta minúcia: va agafar els atapins i se'n va anar a Kíev a veure un partit de futbol, que es veu que és el que fa quan es declara alguna catàstrofe de la seva incumbència. A la tornada, ahir mateix, satisfet com un pèsol de l'esclatant victòria de la roja , la primera autoritat d'Espanya va obrir una junta directiva del PP manifestant la seva "alegria" pel títol d'Eurocopa i la seva "solidaritat" pels focs que han assolat "el Llevant espanyol". Per aquest ordre, i emprant, a més, el terme de "Llevant espanyol", que va encunyar el franquisme per referir-se al País Valencià, més Múrcia i Albacete. Quan es despista, aquest home segurament deu parlar encara d'El Ferrol del Caudillo.

A banda de la seva penosa solidaritat, hauria estat bé que Rajoy hagués traslladat una altra mena de sentiment als ciutadans del País Valencià: per exemple, que expressés la vergonya de ser el president del partit que els governa des de fa vint-i-set anys depredant-ne les arques públiques fins al punt que no hi hagi recursos perquè els bombers puguin fer front degudament a un desastre com el que s'ha produït aquests dies. No hauria de fer falta ser ecologista, i encara menys que hi hagués un mort, per comprendre que, de totes les innúmeres estupideses humanes, segurament la més colossal és desatendre i fer malbé la naturalesa: bàsicament perquè hi vivim a dintre i perquè ja hauríem de saber que a qui escup al cel, al damunt li cau l'escopinada. Però és que, a més, n'hi ha hagut un, de mort, en l'extinció dels incendis valencians. Rajoy ara pot adreçar-se als seus familiars per demanar-los que s'alegrin pel triomf de la selecció espanyola i per fer-los testimoni de la seva solidaritat. També per aquest ordre, naturalment.

Vint-i-set anys de governs del PP basats en la corrupció, el lladronici sistemàtic, la descomposició política i social, les excentricitats i les horterades han culminat en cinquanta mil hectàrees cremades i una tragèdia. El paral·lelisme amb les falles és massa fàcil, i segurament s'hi escau més la comparança amb Neró, que, segons la llegenda, tocava la lira mentre Roma s'incendiava. Aquests, mentre crema el País Valencià, se'n van al futbol i diuen collonades. La llàstima és que no es tracta de cap llegenda.