08/04/2011

El gran incompliment

3 min
El gran incompliment

No és curiós que la nova religió sigui de sobte el programa electoral? Aquell document que abans no mirava ningú s'ha convertit en el paper sagrat que usen alguns per defensar les seves idees. Portem dies sentint veus en els mitjans que reclamen amb desesperació que CiU compleixi el punt del seu programa en què es prometia l'abolició de l'impost de successions. En plena apocalipsi, i amb un conseller d'Economia que intenta treure euros de sota les pedres, ha estat com a mínim xocant que el Govern renunciés a uns ingressos de més de 100 milions d'euros.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els mateixos que atiaven el foc a favor de la supressió d'aquest impost o, més ben dit, que usaven aquest impost per intentar erosionar el govern anterior, es despengen ara dient que la crisi en aquest cas no importa, que el que és prioritari és el compliment del programa electoral. És a dir, el nou dogma no és solucionar els problemes amb intel·ligència, sinó ser fidel al peu de la lletra a un document redactat fa temps. ¿De veritat ens importa més la credibilitat dels polítics que les finances del nostre propi govern? Com que l'argument no és creïble, és obvi que hi ha gat amagat. Amb arguments cada vegada més estrambòtics s'intenten preservar els interessos d'uns pocs (els beneficiats per la supressió d'aquest impost) per perjudicar tots els demés (atès que menys ingressos al Govern vol dir, entre altres coses, menys despesa social).

Però aquesta estafa intel·lectual, degudament repetida als altaveus habituals, no s'acaba aquí. Perquè la histèria per fer complir el programa electoral només s'aplica al punt 485 del programa electoral ("suprimirem l'impost de successions"), però en canvi no val per als altres punts. Una lectura a l'atzar del programa de govern ens porta al punt 101: "Es reduiran les llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques, i s'establiran temps màxims per a cirurgia electiva". L'incompliment d'aquest punt és tan flagrant que fa riure: es tanquen quiròfans, de forma total o parcial, per a les mal denominades operacions "no importants". Algú que tingui una hèrnia discal ja no és un pacient prioritari i passarà setmanes i mesos amb un mal difícil de portar i de fer compatible amb la seva vida quotidiana.

Seguint la lògica perversa dels nous preservadors dels programes electorals, conclourem que, a més a més, s'està produint més que un incompliment. Es pot dir que el govern està fent literalment el contrari del que va prometre en aquest punt i si ara haguéssim de reescriure el punt 101, podríem dir: "El govern està augmentant les llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques i els temps per a la cirurgia electiva han passat a ser del tot indefinits". Però ja ho veuran, les mateixes veus que reclamaven el compliment del sagrat punt 485, no diran res de l'incompliment olímpic del punt 101. És a dir, que el respecte per la literalitat del programa s'ha de mantenir només quan convé i en funció de la ideologia que convé. És curiós, no?

El debat sobre el compliment electoral arriba just quan el govern compleix cent dies d'existència. Si haguéssim de resumir amb una metàfora què han estat aquestes primeres setmanes de govern, podríem dir que Artur Mas fa navegar amb el seu timó un vaixell enmig del pitjor temporal de tots els temps. A dalt del vaixell, el capità i els seus ajudants han perdut el somriure que els va dur al poder, i es dediquen tan sols a remar com poden amb una única i descoordinada cantarella: retallada, retallada, retallada.

Fins fa quatre dies, els carrers estaven envaïts pel somriure taronja de CiU: el feliç logo que es va inventar el brillant equip de campanya va ser el símbol d'aquella arribada al poder. Però tan sols cent dies després, el somriure s'ha tornat una ganyota. Com s'ha trencat l'encanteri? És difícil imaginar que Artur Mas no sabia el que es trobaria: feia molts mesos que era conscient que guanyaria les eleccions i que parlava amb les principals institucions públiques i privades del país. Sabia que hi havia una crisi molt profunda i venia optimisme. Sabia que vindrien temps molt difícils i va transmetre capacitat de superació.

Tots aquests missatges li van permetre guanyar les eleccions de manera aclaparadora i justa. Però ara no val fer l'orni. Als que vetllen tan escrupolosament pel contingut dels programes i la credibilitat dels polítics, els diria que no cal anar a buscar cap punt concret. Un partit va guanyar amb un somriure que ja s'ha endut el vent. L'optimisme que servia per a la campanya electoral s'ha tornat pessimisme quan s'ha arribat al govern. Aquest, i no cap altre, és el gran incompliment.

stats