Guanya el PSC-PSOE?
Volíem un estat i ara parlem d’un aeroport. Això és Airplane! (Aterriza como puedas ). No som una nació: som una ficció. Vivim dins aquella escena de la pel·lícula. El controlador aeri ensuma el desastre de l’avió. Xop de desesperació de psicofàrmac no para de repetir: “És un mal dia per deixar de fumar!” Sí, i “és un mal dia per deixar l’alcohol!” Sí, i també “és un mal dia per deixar d’inhalar pega!” És un mal dia per a tot. L’avió de Catalunya, agradi o no, és a l’aire. I cal fer-lo aterrar. Anem a la torre de (des)control.
El PSC-PSOE és un controlador aeri Loctite des de 1978. Una sola criatura soldada, empegada, inhalada per la transició-pansició, l’estat nacional judicial i la bíblia sagrada espanyola: No som una nació però serem una Constitució. El PSC-PSOE està intentant fer aterrar l’avió Catalunya. L’aeroport és el missatge. Escolteu: tururut!, botifarra! Som el poder, farem el que vulguem. Controlem, manen. Obeïu, creieu. Però més enllà del regne de l’obvietat, el PSC-PSOE ens està dient una altra cosa amb el pollastre de vol gallinaci: som els que, de veritat, en sabem. Som els lampistes 24 h. Som els que arreglem les coses. Truqueu al PSC-PSOE si voleu evitar una catàstrofe al cel i a la terra. Piquem.
Hola. Sí, s’ha decidit que el PSC-PSOE governi el 2023 Barcelona. Això ja és un fet, un pacte. S’ha trucat als lampistes per fotre pedaços, ciment, cinta aïllant, o el que faci falta per tapar la bomba nuclear colauista: un experiment de laboratori que se’ns ha escapat de les mans i les neurones. Truqueu als Caçafantasmes del PSC-PSOE. Barcelona és seva. Es parla del gen convergent, però i el gen del PSC-PSOE? És una veritable clínica de reproducció assistida de poder. Un gen fèrtil, vigorós, immutable. La granja de pollets imperials. Vam dirigir Barcelona i ara la tornarem a dirigir perquè s’ha espatllat la criatura. Se’ns ha deformat. Tornem. Torna el PSC: el Partit Sense Catalunya. El Partit Sol Constitucionalista. El Partit Soc Calculadora. El Partit Sí Controlant. El Partit Sempre Caníbal. A la taula i al llit, al primer crit.
El PSC-PSOE s’està engreixant. Menja del vòmit colossal de Ciutadans. Pica de la desgana dels comuns. I també dels partidets, creats o recreats, del mal nom prostituït del catalanisme-regionalisme-autonomisme-tantsemenfotisme. Comença a estar de bon any. Llustrós. Espera al corral electoral. La matança de Barcelona. És també l’escorxador d’Espanya. El PSC-PSOE té el camí de la carnisseria delicatessen força lliure. Llonzes, bistecs, entrecots, llonganisses, hamburgueses... El que vulguis. Per a tots els públics. Si vol carn, PSC-PSOE, carnissers. Sap fer el mandongo. De la carn picada en fa aeroports i nuggets federalistes i trilerisme xistorra de la Rambla low cost i peus de Cobis vintage a la residència banyada amb formol. El PSC-PSOE ho té tot per fer aterrar l’avió Catalunya a la Ricarda, l’Eulàlia, la Pastanaga, la Farigola o el que li doni la gana. Només hi ha un problema meteorològic. Mirem el temps.
Potser no s’esperava. Potser no se sabia. Potser no es volia veure. Potser... Però és clar que la manifestació de la Diada del 2021 ens diu una cosa clara: efectivament, la gent hi és. I, recordin: n’hi ha que són a casa i també hi són. Per tant, hi ha molta gent. Molta. No han desaparegut. No volen un aeroport. No estan per tonteries. No estan pel PSC-PSOE. No estan per això. Ja ho va dir l’historiador Josep Termes: “Catalunya és un miracle. Un miracle en l’Europa contemporània” Per tant: per què surten? Què hi fan aquí els catalans? (des de 1714!!!!) Per què hi són, encara? Com és que ningú ha pogut acabar amb ells? Volen un aeroport? Volen el Senat? Un túnel d’autorentat? O què volen? La resposta és fàcil i clara. I la guerra... ningú la té guanyada.
Francesc Canosa és periodista.
