CRÍTICATV

Qui ha de ser el nou president de la Corporació?

Toca nomenar nou president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Quin és el perfil idoni? A la llei de la corporació no està fixat, només hi ha un text genèric que diu que els membres del consell de govern han de ser escollits per “criteris estrictes de competència professional”, la qual cosa s’incompleix sempre, ja que la política hi acaba jugant un paper evident. La llei, en tot cas, concreta més endavant que “s’ha de valorar especialment que hagin exercit funcions d’administració, d’alta direcció, de control o d’assessorament, o funcions de responsabilitat similar, en entitats públiques o privades”. Però això no aclareix, en realitat, el perfil idoni, que tant pot ser un gestor, com un director de producte, com un visionari (en el sentit empresarial, o polític, del terme).

D’aquesta indefinició venen alguns mals recents de la Corporació. Sobretot per les esgarrinxades (algunes més públiques que d’altres) entre els directors dels mitjans i la presidència. Com que era en el consell de govern que se signaven els contractes, a la pràctica aquest òrgan acabava tenint una quota de poder que depassava l’estricta gestió econòmica per enfangar-se en l’orientació dels continguts.

El meu perfil ideal de nou president hauria de ser les tres coses -ideòleg, gestor, director-, encara que un dels tres perfils domini sobre els altres dos. Concretant, i respectivament, ha de tenir una visió del servei públic audiovisual al segle XXI, ha de saber llegir un balanç en uns temps terribles per a una televisió i una ràdio sota amenaça perpètua de col·lapse econòmic, i hi ha d’entendre de graelles, programes i audiències.

Però el que és fonamental és que les funcions dels diferents nivells de decisió quedin ben delimitades. Que no es negociïn programes en finestretes diferents segons l’afinitat política. Però també que no es prenguin decisions de graella sense el filtre del control econòmic (donant per fet, en simetria justa, que no s’utilitza l’aixeta dels diners per discriminar o premiar discrecionalment).

I, en tot aquest organigrama, encara hi ha un lloc més important: el del conseller d’Economia i Hisenda. És ell qui, al capdavall, té la clau de pas de l’oxigen per a la Corporació. De moment, Pere Aragonès ha marcat perfil fent que una de les seves primeres decisions sigui abonar a la CCMA els 20,4 milions d’euros que li feien falta per afrontar la fase actual de la crisi de l’IVA. Però això suposa tapar una via d’aigua. Cal trobar la manera que els mitjans públics catalans puguin jugar a l’atac, sobretot en aquests temps de profunda transformació.

Més continguts de