Helicòpter, llevaneu, ambulància
Llegeixo al Criatures un reportatge del New York Times sobre el que no has de fer “si vols que els teus fills siguin autosuficients”. En fi. Siguem honestos, que ja ens coneixem de fa anys. Ho vols? Segur? Sigues sincer, sisplau. Sí, sí... Hi ha una edat del fill (posem per cas, quan té dos mesos) en què el progenitor desitja l’autosuficiència del producte infantil, perquè encara es creu madur, i perquè canviar bolquers i alimentar cada tres hores nocturnes no és un somni eròtic. Però hi ha una altra edat (posem per cas, als 18 anys) en què el progenitor ja veu que té a tocar aquesta autosuficiència. I ja no es creu madur, ja sap que no ho és. Per tant, se sent ple de nostàlgia. ¿Seré jo aquella mare anciana que li pela la taronja al fill de cinquanta anys amb bigoti?
Al reportatge, preparat per a la vexació de tots nosaltres, hi diu que “molts pares benintencionats eliminen els obstacles per garantir que els seus fills no hagin de bregar amb la frustració i el fracàs, a l'estil del que es coneix com un pare o una mare llevaneu”. Vaja, és un nou concepte que hem de sumar al de “pares helicòpter”, amb el qual ja se’ns maltractava. Sé que per a un adolescent el més important és que l’helicòpter i el llevaneu no es notin. Ah, però, i si seguim amb els símils? ¿És desitjable el progenitor “brigada de neteja” i “gestió de residus”? ¿I el progenitor Taxi Mercedes i Cabify? ¿I el progenitor “Cuines”? ¿I el progenitor La Caixa? I el progenitor “Acabem amb les plagues”? ¿I el progenitor “Memòria històrica” (que excava al sofà a la recerca d’objectes perduts)? ¿I el progenitor “Ventafocs”, que es queixa de ser tots els altres progenitors abans esmentats, inclòs el llevaneu i l’helicòpter, sense acabar mai de tenir dret a carrossa?
