L’EDITORIAL

L’herència enverinada de Montoro a Montero

El govern de Mariano Rajoy ha deixat unes quantes herències enverinades al de Pedro Sánchez. La principal és la crisi amb Catalunya, lògicament, que afecta l’estructura de l’Estat. Però n’hi ha una altra, emparentada amb aquesta des del punt de vista del model d’estat i de la recentralització, que defineix perfectament quina ha sigut l’actitud de l’executiu popular en aquest sentit. És el que es podria anomenar l’herència Montoro: deixar la gran majoria de comunitats autònomes sense autonomia financera, atrapades en el fons de liquiditat autonòmic i amb un endeutament amb l’Estat que serà molt difícil d’afrontar sense una reestructuració. El ministre d’Hisenda va convertir en una trampa el que es va dissenyar com una teòrica eina per alleugerir els problemes de finançament de les autonomies quan va esclatar la crisi del deute.

El naixement del fons de liquiditat autonòmic (FLA), el 2012, ja va ser polèmic. La crisi complicava l’accés de les comunitats als mercats. El llavors conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va proposar crear els hispabons, a imitació dels eurobons, per rebaixar l’interès a satisfer i mutualitzar el deute. La idea li semblava bé a Luis de Guindos; del ministeri d’Economia en depèn tècnicament l’emissió de deute per a les comunitats. Però Cristóbal Montoro, el ministre d’Hisenda (de qui en depèn la gestió), s’hi va oposar i va contraprogramar amb el FLA. Es van imposar condicions d’accés dures que incloïen la possible intervenció d’una comunitat autònoma, a més d’una llarga llista d’obligacions que van des de l’ús de les plataformes telemàtiques del govern espanyol fins a la cessió de dades de tot tipus i al pagament directe des de l’Estat.

Des del principi Montoro hi va veure una oportunitat de control i intervenció que li permetia dilatar l’obligada negociació del sistema de finançament. Quan les comunitats autònomes reclamaven la revisió, els assegurava que no es podria fer fins que no hi hagués “més aigua a les canonades”. L’economia s’ha recuperat i creix a un ritme del 3%, però Montoro no ha tingut el coratge polític de revisar les finances de les comunitats, que tenen un sistema arbitrari que perpetua l’ statu quo original. El deute de les comunitats autònomes és de 288.105 milions i el 58% està en mans de l’Estat. Si el BCE apuja els tipus, les finances se’n ressentiran. Sovint s’ha parlat d’una reestructuració, d’una quitança o de fer el deute perpetu, però la qüestió és oberta.

El sistema de finançament i el deute de les comunitats, en el cas de Catalunya, clarament infrafinançada per les obligacions que afronta en matèria social i sanitària, serà la gran assignatura de la nova ministra d’Hisenda. Maria Jesús Montero, exconsellera de Susana Díaz, coneix bé el sistema i les seves febleses i així l’hi ha dit reiteradament a Montoro en els Consells de Política Fiscal i Financera (CPFF). Però la seva reforma per a Catalunya no representa un avenç. Montero no reconeix ni la bilateralitat amb l’Estat ni està disposada a acceptar la iniquitat de l’ statu quo respecte a Catalunya.

Etiquetes

Més continguts de