Els herois de Mallorca
Amb permís de José Luis Moreno, un dels escàndols que ha portat més cua a la televisió aquesta setmana ha sigut el confinament del nombrós grup de joves a Mallorca després de la detecció d’un brot d’infecció per coronavirus. La notícia ha adquirit repercussió pel risc de contagi massiu però el sensacionalisme mediàtic ha vingut donat també per una mena de dramatisme una mica delirant pel fet de recloure la munió de tardoadolescents en un hotel contra la seva voluntat.
Les imatges de la façana de l’hotel amb els joves penjant pancartes, missatges, tovalloles i llençols dels balcons recordaven aquelles escenes dels anys setanta de quan es produïen segrestos col·lectius i les càmeres els seguien a distància esperant que la policia negociés amb els segrestadors l’alliberament dels hostatges.
En les diferents cadenes, el llenguatge utilitzat per explicar la notícia tenia a veure més amb un rapte que amb el control de la pandèmia. Tant a Telecinco com a Antena 3 es feia servir el terme alliberats per explicar que els nois i noies amb resultat negatiu tornaven a casa. Depenent de la cadena que posaves, les dades de la notícia no coincidien. En els programes matinals de Telecinco, per exemple, bona part dels joves que tornaven a casa no havien acceptat fer-se PCRs. A Antena 3, en canvi, tot el grup havia estat testat.
Les connexions amb les mares d’alguns d’aquests joves afectats destil·laven èpica. Eren tractades com a mares coratge que havien lluitat amb totes les seves forces per recuperar els seus cadells. Susanna Griso animava la mare d’un dels nois que ja estava en camí donant-li ànims i tranquil·litzant-la “porque el calvario ya ha pasado ”. Alguns dels nois i noies connectaven en directe amb diferents programes de televisió des del ferri on viatjaven per fer la crònica de l’odissea. Explicaven com es trobaven i enumeraven les proves a les quals s’havien sotmès per confirmar el seu estat de salut. Tots asseguraven que un cop arribessin a casa continuarien fent la quarantena. Hi havia una dada coincident en totes aquestes connexions. En les entrevistes que els feien els preguntaven si sabien qui havia pagat aquella estada a l’hotel i el viatge de tornada fins a casa seva. Cap dels joves entrevistats ho va saber explicar. De fet, ni tan sols semblava que s’ho haguessin plantejat en cap moment. S’encongien d’espatlles i confirmaven que ningú els havia informat d’aquell detall.
La televisió infantilitza els protagonistes per accentuar el melodrama portant a l’esperpent les misèries de la gestió d’una pandèmia que es debat entre els contagis i el rescat econòmic de les zones turístiques. El serial ha acabat convertint el grup de joves en una mena d’herois nacionals que ahir tornaven a casa després d’una aventura tràgica de la qual han aconseguit sortir amb vida.
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió.
