18/04/2012

Els herois

2 min
El poder tem més aquestes protestes que les grans manifestacions.

La paraula màgica és crisi : ho justifica tot, és el principi i la fi de totes les decisions, la coartada perfecta per fer passar bou per bèstia grossa. La crisi s'ha convertit en el nou verb barrufar del nostre segle: es conjugui com es conjugui serveix per a tot i per a tothom, sobretot per als polítics que han trobat per fi l'excusa, siguin del signe que siguin, per dur a terme les seves fantasies. La crisi permet actuar fent veure que no hi ha ideologia, quan en realitat és tan sols l'excusa per aplicar-la. Rajoy, Merkel o el BCE no solucionen els problemes de manera asèptica i objectiva, com se'ns vol fer creure. Apliquen un ideari, que és el seu, i el fan passar per inevitable. Vet aquí el truc.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Davant d'aquesta situació, sovint sentim la queixa que la gent no reacciona. Doncs comença a haver-hi indicis que no és així. El 15-M va ser un primer advertiment, i just quan es començava a diluir, arriba un altre fenomen molt curiós, gairebé invisible però potser més devastador. Ha nascut un nou moviment, el dels rebels. Ciutadans anònims o desconeguts que decideixen tirar pel dret i iniciar la seva particular i sonora via de protesta. En molt pocs dies de diferència, uns quants ciutadans han decidit sublevar-se. Primer va ser un matrimoni de Siurana, Andreu Bartolomé i la seva dona, que van decidir fer-se insubmisos fiscals i pagar la liquidació trimestral de l'IVA a l'Agència Tributària catalana en lloc de fer-ho a Hisenda. Amb el seu gest, van arrossegar uns quants empresaris i un grapat d'ajuntaments, com el de Girona. Poc després, a Mallorca, Jaume Bonet i Tomeu Amengual van iniciar una èpica vaga de fam per protestar contra l'extermini del català que està duent a terme d'una manera conscient el govern de Bauzá. I en les últimes hores, un ciutadà anomenat Josep Casadellà ha saltat a la fama gràcies a un vídeo on es veu com es nega a pagar un peatge en algun lloc de Catalunya "fins que a Madrid no paguin". Aquests tres gestos són molt més que un simple acte de rebel·lió. Tots tres, en diferents graus, són actes tan intel·ligents com arriscats: Bonet i Amengual van jugar-s'hi la vida, Bartolomé i companyia el patrimoni, i Casadellà una multa molt important. Tots hi han tingut individualment molt a perdre, i tots han anteposat el benefici col·lectiu al seu benestar individual. Com han dit alguns d'ells, tot això està succeint perquè hem passat de l'era de la reivindicació a la de l'acció. Ja no valen les paraules ni les falses promeses. Cal plantar-se, amb determinació i sense violència, com Mahatma Gandhi. Tots els poders temen molt més aquestes protestes que no pas les grans manifestacions, perquè és així com es posen en evidència les debilitats dels que manen. I tots els governs són interpel·lats davant aquests gestos, començant pel de la Generalitat, que haurà de pensar molt bé quina resposta dóna a cada cas. Gràcies a aquests herois, els que anem darrere podrem dir amb orgull que ells ens van obrir el camí. Bonet, Amengual, Bartolomé, Casadellà. No oblidarem aquests noms.

stats