La hipocresia de Murdoch amb la vacunació
“El ‘Post’ demana: vacuneu-vos!” La portada del New York Post mostra una noia amb la tireta a la part alta del braç, conseqüència d’haver estat immunitzada contra el covid. “Amb només la meitat dels novaiorquesos punxats, necessitem la teva ajuda per tornar a la normalitat”, diu el subtítol. El tabloide de Rupert Murdoch es posiciona, aparentment, en favor de la vacunació massiva de la població. Però aquesta primera pàgina editorialitzant contrasta molt vivament amb la cobertura informativa que ha estat mantenint les últimes setmanes, on alimentava la por a la vacuna prestant el seu altaveu a tot d’històries sense confirmar -o directament desmentides- que parlaven dels seus suposats efectes secundaris. “Infecció d’herpes lligada a la vacuna del covid-19”, deia un dels seus últims articles, que després va ser desmuntat: la irritació no era pas conseqüència d’haver-se protegit contra el virus. “Estudiant de la Universitat de Cincinnati mort l’endemà d’haver rebut la vacuna de Johnson & Johnson”, deia un altre titular. Però, en el text, s’admetia que no hi havia cap evidència que assenyalés la vacuna com a causa del decés. La qual cosa, esclar, fa qüestionar-se quin és el carai de notícia.
El més trist és que aquesta contradicció editorial té una explicació ben trista i prosaica: el discurs de la por genera diners. Crear inseguretat augmenta la demanda informativa, així que a la premsa sensacionalista, en el fons i a la superfície, ja li interessa generar un estat d’alerta constant, de preapocalipsi. Al mateix temps, les aventures col·lectives i de superació també estimulen la part emocional del lector de premsa. Així que Murdoch és com el sinistre capellà que interpretava Robert Mitchum a La nit del caçador : mentre la mà de la dreta diu love i et convida a vacunar-te, a l’esquerra hi du hate tatuat i fa tot el que pot perquè t’agafi el cangueli.
