Garantim i defensem els serveis públics
“Allà on l’art de la medicina és estimat també hi ha amor a la humanitat”. La frase que pronunciava fa prop de dos mil cinc-cents anys Hipòcrates, pare de la medicina, segueix tenint plena vigència. La salut pública -en idèntica mesura que l’atenció i la cura de la infància i la gent gran, l’educació i la inclusió de les persones amb discapacitat, entre molts altres àmbits- defineix l’ètica i la cohesió social d’una societat.
El nostre país no és en absolut aliè a aquesta consideració. Fruit d’una història caracteritzada en gran part per l’empenta de la societat civil i la manca d’una administració pròpia, Catalunya va ser pionera al segle XIX en iniciatives individuals i col·lectives que van prestar un ampli ventall d’allò que avui anomenaríem serveis públics bàsics. Van ser entitats de tota mena, des d’empresaris benefactors fins a les caixes obreres, les mutualitats, els ordes religiosos o les associacions de caire cultural i/o social.
És important no perdre de vista aquest fet quan, des d’anàlisis reduccionistes més condicionades per apriorismes ideològics que pel coneixement de la realitat a peu de carrer, s’ha acusat la concertació de serveis públics de cessió de l’estat al neoliberalisme. Ben al contrari, el model català de concertació és una experiència d’èxit arrelada en la història i prèvia, fins i tot, a la construcció de l’estat del benestar. Un model que en cap cas posa en dubte el rol exclusiu de l’estat com a garant de l’equitat i la gestió del bé comú, sinó que, ben al contrari, des d’una orientació social de l’economia fomenta la cooperació amb la societat per resoldre reptes públics complexos, preservant l’interès general i beneficiant-se de l’experiència i la professionalitat de les entitats que, en molts casos, acumulen dècades de dedicació i bona feina.
I afirmem sense dubtar-ho que es tracta d’una experiència d’èxit, sobretot si comparem els excel·lents resultats dels nostres indicadors de qualitat de prestació de serveis amb els dels països més avançats de l’OCDE. Però també d’èxit des de la perspectiva de responsabilitat pública si es té en compte, tal com demostren estudis acadèmics independents, que l’assumpció en exclusiva per part de l’administració de totes les formes de concertació suposaria un sobrecost per a les arques públiques.
Reconèixer el valor del model concertat no ens ha de fer ignorar els riscos que comporta la seva aplicació allunyada de l’esperit que el defineix des de fa més d’un segle. Notícies com les de la recent adjudicació a través de concurs públic del servei d’atenció domiciliària de la ciutat de Barcelona, entre d’altres, a dues empreses pertanyents a grans multinacionals del sector de la construcció ens alerten del perill que la prestació dels serveis recaigui en operadors que tenen per únic objectiu la maximització dels beneficis econòmics. La interferència d’aquestes empreses en detriment de les entitats sense ànim de lucre i d’economia social que han demostrat experiència i compromís en l’atenció a les persones és, ras i curt, una perversió del sistema de concerts. Els serveis públics socials i sanitaris, com reconeixen les mateixes directives comunitàries, no són un activitat pròpia de mercat i cal que siguin protegits d’empreses el sentit de les quals és exclusivament el repartiment de dividends als seus accionistes. Perquè la fórmula per obtenir-los, molt probablement, passa per una reducció de les prestacions i de la qualitat del servei.
La pilota, en qualsevol cas, és a la teulada de les institucions catalanes. El Parlament català té competència per regular els concerts públics i no serien admissibles ingerències de l’Estat en forma de suspensions del Tribunal Constitucional. Les darreres setmanes dues iniciatives catalanes deixen entreveure que s’ha entès la importància de vetllar per la continuïtat i la qualitat dels serveis públics a través de la concertació. La primera ha estat l’anunci de la propera aprovació per part del Govern d’un decret llei que permeti avançar en la concertació social, que les entitats socials esperen que es materialitzi de forma immediata. La segona, la creació d’un grup de treball que redacti un avantprojecte de llei per regular els contractes de serveis a les persones, cosa que permetrà complir les directives comunitàries que des de fa dos anys insten a elaborar normes específiques per adjudicar contractes de serveis basades ens els principis de transparència i igualtat.
Des de la majoria d’entitats socials i la resta d’associacions amb serveis concertats comminem la societat catalana i les nostres institucions a no malmetre un model de prestació dels serveis públics arrelat, socialment just, basat en organitzacions compromeses i que ha demostrat sobradament la seva eficiència.
