¿Els impostos als rics són els pares?
NO FALLA. Cada cop que un govern (diguem-ne) progressista intenta apujar els impostos als que tenen més, el cor mediàtic que li dona suport entona un do de pit atronador i repeteix fins a la sacietat una mateixa idea: que la pujada afectarà l’anomenada classe mitjana. Per exemple, aquest titular de dissabte d’El Español : “La més gran pujada d’impostos a la classe mitjana de la democràcia”. Però també aquest de juliol del 2020 a La Razón : “Pujada d’impostos a la classe mitjana. Vostè paga”. O aquest d’El Español, del maig del 2019: “El cop de destral fiscal de Sánchez el pagarà la classe mitjana”. O el de l’octubre de 2018, a El Mundo : “La pujada massiva d’impostos del govern de Sáchez i Podem sí que afectarà la classe mitjana”. Aquell dia El País intentava blindar el líder socialista dient que la reforma només afectaria el 0,5% dels contribuents. Anant enrere trobem la mateixa idea a Libertad Digital l’any 2010: “La mentida de l’impost per als rics: les classes mitjanes sostenen l’IRPF”. I, bé, suposo que podríem anar retrocedint fins passar de l’euro a les pessetes, i de les pessetes als sestercis.
Curiosament, els mitjans de la caverna no van treure a passejar el papu de la classe mitjana -que interpel·la directament el lector de diaris- quan Rajoy, rendit a finals del 2011 davant l’evidència que el dèficit s’enfilava cap al 8%, va decretar un augment d’impostos. Aleshores, esclar, El País sí que hi sucava pa: “Les rendes del treball assumiran dos terços de l’augment dels gravàmens”.
No vaig néixer ahir i, per tant, sé perfectament que el gruix dels impostos el sosté el ciutadà corrent, que paga IRPF, IVA i tota la pesca. Però que quan es vol gravar les rendes més altes es faci sempre aquesta maniobra de distracció -només cal veure quines capçaleres la secunden- suposa prendre el número al personal.
