La impuntualitat dels Regionals i Rodalies de Renfe es cronifica
La puntualitat en el servei de Renfe està sota mínims, especialment en els Regionals. I aquesta és una afirmació que respon a una situació estructural, com demostren les dades que us oferim avui.
Les incidències d’aquest servei ocupen la primera línia informativa quan hi ha una situació de col·lapse, d’impacte i de retards molt importants; algú pot tenir la temptació, per tant, d’atribuir-ho a dies i circumstàncies puntuals, a acceptar-ne la transcendència però negar el maltractament sistemàtic que pateixen els usuaris i les activitats que tenien previstes.
Res més lluny de la realitat, quan un 49,2% de Regionals no arriben mai a l’hora. Un de cada dos trens de totes sis línies. Amb dades des del 2013. Això són 30 punts percentuals per sota de l’objectiu que es marca la mateixa Renfe. O quan els nivells de puntualitat a Rodalies són d’un 86%, 11 punts per sota del compromís: si pensem en el volum de combois de les sis línies de Rodalies, el volum de passatgers que transporta cada un cap a Barcelona i la intensitat en la freqüència de circulació, això afecta molts viatgers, també cada dia i des del 2013.
És evident que hi ha incidències incontrolables, i que l’accident d’Angrois el 2013 ha fet modificar determinats patrons d’actuació en seguretat. ¿Però la situació seria la mateixa si s’haguessin complert els compromisos d’inversió? ¿I, més encara, si s’haguessin executat les partides ja previstes en pressupost? ¿El marge de resposta davant de cada eventualitat no hauria augmentat? ¿L’afectació de les incidències inevitables no hauria disminuït?
En definitiva, és el resultat de no afrontar el problema globalment i, en canvi, limitar-se a anar tapant forat a forat i quan el desastre és innegable dir que la culpa és que hi ha molts forats.
La situació actual és inacceptable. Per ella mateixa i sobretot per la transcendència que té el servei de trens. Cap administració pot pensar a reequilibrar demogràficament i econòmicament el país, o impulsar el transport públic amb l’objectiu de reduir la contaminació o d’assolir una mobilitat sostenible, si el servei ferroviari no funciona adequadament. I encara menys si des de l’administració no es pot incidir en la gestió d’aquest servei.
