Imputació i abdicació
MadridManuel González Peeters, l'advocat de Diego Torres, soci d'Urdangarin, té més correus en què es demostraria la implicació directa de la infanta Cristina en el cas Nóos, segons fonts pròximes a l'advocat. De fet, dels 120 correus de què disposa, només se'n coneixen trenta.
Cada cop s'estreny més el setge al voltant de la filla del rei. A la capital es dóna per fet que el jutge José Castro acabarà imputant la infanta. Dels cinc membres del consell d'administració de Nóos, és l'única que encara no s'ha vist judicialment implicada en el cas.
Aquesta possibilitat no es desmenteix ni en cercles pròxims a la casa reial. Les conseqüències polítiques d'una hipotètica -i probable- imputació de la infanta Cristina afecten de ple el futur de la Corona.
Segons una frase molt gràfica pronunciada per una persona coneixedora de la investigació judicial, "el príncep al tron i la infanta a la banqueta". S'apunta, doncs, que l'abdicació del rei Joan Carles en el seu fill, l'única sortida digna a tota l'espiral de notícies negatives al voltant de l'actual monarca, passaria per una imputació de la infanta.
"La no-imputació tindria retrocés", conclou. És a dir, en primer terme protegiria la imatge de la casa reial, però a mitjà termini acabaria deteriorant sense remei la legitimitat democràtica de la Corona i posaria en perill la successió.
És proverbial l'afició dels madrilenys al caixa o faixa. Quan un jove Alfons XII va arribar a Madrid el 1875, després del pronunciament militar de Martínez Campos, va comentar la fervorosa rebuda popular de Madrid. I un cortesà li va respondre: "Doncs si hagués vist el Senyor com cridaven els mateixos quan van fer fora la seva mare…" Es referia a la Gloriosa, la revolució que va posar punt final al regnat d'Isabel II i l'inici del primer exili dels Borbons, el 1868. El fervor monàrquic, doncs, pot tenir el seu revers.
