La incertesa. Horitzons boirosos
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLes dues banques centrals més importants del món, la dels Estats Units i la d’Europa, han expressat, enmig de l’enfredoriment de llurs economies, l’angoixa que els produeix la incertesa que ara els envolta. El president de l’americana, Alan Greenspan, diu que si bé l’expansió ha de tornar “hi ha, tanmateix, incerteses considerables sobre quan s’esdevindrà això i quina magnitud tindrà”. El de l’europea, Wim Duisenberg, assenyala que el món arrossega “serioses incerteses”. Considerables o serioses - adjectius ben significatius en les expressions mesurades que usen aquestes entitats-, les incerteses desactiven la potencialitat que té una perspectiva econòmica clara. En suscitar desconfiança en el futur, anorreen l’energia creativa dels agents econòmics. Sobretot, si hom pressent que en la incertesa s’amaguen -o bé, poden originar-se- situacions de perill i d’inestabilitat. El segle XXI té aquest repte, que penja com espasa de Dàmocles sobre el seu reeiximent econòmic. No perquè la incertesa sigui una cosa nova, sinó perquè tot ha esdevingut ara més arriscat i imprevisible. En són les raons, les grans capacitats tecnològiques de què disposa la humanitat i l’eliminació general de les reglamentacions, que abans deturaven, ni que fos de manera relativa, els excessos de l’economia. Sembla, tanmateix, que la mundialització, en fer la interdependència més gran, ha de reduir també les incerteses. El comunicat d’abril d’enguany del FMI ho remarca: “En l’economia mundial, cada vegada més interconnectada, prosseguirem a promoure la cooperació econòmica internacional [...]”. Aquesta retòrica no és res més que la manifestació d’una voluntat de reduir la incertesa en l’economia internacional, segons els principis de “bona conducta” econòmica, que corresponen a l’actual règim capitalista mundialitzat. [...] La incertesa fonamental del nou “capitalisme mundial” l’ha descrita d’aquesta manera el financer americà Georges Soros: “Cal reconèixer d’antuvi que els mercats financers són intrínsecament inestables”. Malgrat que hom considera que si se’ls estalvia la regulació tendeixen a l’equilibri. “Aquesta creença és falsa”, hi retorqueix Soros. [...] La incertesa és creada, per tant, pel mercat actual i pot provocar la desestabilització general del sistema econòmic. L’economista francès François Rachline ho rebla: “En un domini com l’economia, en el qual la inestabilitat és lligada a milions de capteniments diversos, hom acaba per admetre que no comprendrà mai de debò per què passa una cosa i no pas una altra.” Incertesa, imprevisió i inestabilitat: un trio de febleses perilloses que prosperen dins el “nou ordre econòmic” que regeix el segle XXI.
