La indecència de les dianes en campanya

Sarah Palin havia fet campanya amb uns cartells en què assenyalava amb la típica diana d'escopeta alguns demòcrates. Gabrielle Giffords, congressista que apareixia en un punt de mira, va advertir amargament que això podia tenir conseqüències i que caldria establir límits. Ahir va ser víctima d'un tiroteig. Davant de sis morts i dotze ferits, cal ser prudent i evitar qualsevol risc de demagògia i d'assenyalar ningú en cap sentit. Però la demagògia i les dianes s'han d'evitar sempre, també en totes les campanyes. És una irresponsabilitat absurda. En un país amb massa pistoles i on Kennedy, Luther King o John Lennon, entre molts altres, han mort assassinats, fer campanyes amb icones tan explícites no és només un acte de mal gust. I l'excitació del Tea Party ha fomentat algunes amenaces de mort. Segur que el crim obrirà debat, però malauradament estarà enriquit de seguida amb acusacions creuades i un increment de la crispació. I comença a ser urgent un pacte en què els que tenen un micròfon assumeixin responsabilitats. A casa nostra, un país menys violent i amb menys pistoles de veritat, també cal reflexionar sobre el risc de fer campanyes polítiques amb presumptes bromes o analogies violentes, i sobre l'espiral crispadora que generen discursos extremistes. Les paraules de vegades tenen conseqüències, i no s'hi val a tirar pedres i amagar la mà.